Per utilitzar el llenguatge d’aquella època, podem dir que aquest jugador búlgar que va jugar al Barça del “dream team” era, en una paraula, el que denominàvem un autèntic “killer” de l’àrea.
Amb la pilota no s’ho pensava ni un moment i carregava rapidíssimament la cama (especialment l’esquerra) deixant anar uns trets secs, forts i, sobre tot, sempre ajustadíssims als pals de la porteria. Un golejador nat amb una velocitat enorme i amb un esperit 100% guanyador. Mireu aquí algunes de les seves jugades:
http://www.youtube.com/watch?v=tahz3tWXBCY
Però el cas és que sense la pilota també deixava anar la seva agressivitat de guanyador contra tothom: àrbitres (especialment), defenses rivals, entrenadors, públic i fins i tot els seus propis companys d’equip de vegades. Aquí millor que no posem exemples, o millor, posem una parodia que li van fer al Crackovia fa un temps:
http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=QPMTzFtto1Q
I us preguntareu a què ve això de parlar del Histro, doncs que volia fer un “link” per fer un petit comentari sobre el partit que varem guanyar dissabte amb una certa comoditat.
Efectivament, el resultat de 0-5 dona entendre que va ser un partit fàcil; el que passa és, crec jo, que se’ns podria haver complicat molt si amb 0-1 (gol del Espa després d’una bona paret amb el Pol) o amb el 0-2 (Javi de tret creuat en bona jugada personal) ells no haguessin fallat fins a tres cops situacions de 1 contra 1 davant d’un molt inspirat, tot hi ha que dir-ho, Xavi que va tapar molt bé els forats, inclosa la tercera vegada que va ser de llançament de penal.
La història va seguir igual tota la segona part: ells es van fer un gol en pròpia porta a la sortida d’un corner i després els dos mateixos golejadors de la primera meitat van repetir amb jugades similars mentre que ells van tenir un parell d’ocasions clares que no van aprofitar gràcies també a les bones intervencions del Àlex P., fins tancar amb el 0-5 final.
Però és en partits així que no ens hem de quedar amb el fet de haver tret un bon resultat: hem de treure també conclusions per millorar com equip de cara al futur.
El rival era molt fluix, d’acord, però tot i això va tenir massa ocasions per marcar. La bona actuació dels nostres dos porters dissabte, el Xavi i l’Àlex, va impedir, com a mínim, fins a 5 ocasions claríssimes que amb un altre equip amb bons rematadors davant ens haguessin pogut tornar a portar, com ja va passar molts cops l’any passat, a partits empatats o perduts contra rivals de menor qualitat.
A més del bon joc que varem desenvolupar durant moltes estones del partit, amb moltes passades, creant ocasions i movent prou bé la pilota, hem d’aprendre a treure una mica “l’esperit Stoitchkov” al que em referia abans i ser una mica més agressius defensant, pressionant al contrari, anticipant les jugades, lluitant les pilotes dividides i les sacades del porter, conservant així millor els marcadors a favor...
Això té a veure amb la cultura pròpia del nostre club des de sempre (hi vaig jugar 12 anys i hi vaig fer d’entrenador uns altres quatre, sé el que em dic): equips que toquen bé la pilota, que juguen bonic, però fluixets físicament i, sobre tot, molt poc lluitadors i competitius.
I dic tot això per que em consta que el nostre entrenador actual, el Joan, vol inculcar una mica d’aquest esperit “Stoitchkov” a l’equip i segur que prendrà algunes decisions que possiblement no agradaran a tothom. Espero que tots plegats tinguem prou seny per gestionar-ho correctament.
Jordi “Espa”
Amb la pilota no s’ho pensava ni un moment i carregava rapidíssimament la cama (especialment l’esquerra) deixant anar uns trets secs, forts i, sobre tot, sempre ajustadíssims als pals de la porteria. Un golejador nat amb una velocitat enorme i amb un esperit 100% guanyador. Mireu aquí algunes de les seves jugades:
http://www.youtube.com/watch?v=tahz3tWXBCY
Però el cas és que sense la pilota també deixava anar la seva agressivitat de guanyador contra tothom: àrbitres (especialment), defenses rivals, entrenadors, públic i fins i tot els seus propis companys d’equip de vegades. Aquí millor que no posem exemples, o millor, posem una parodia que li van fer al Crackovia fa un temps:
http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=QPMTzFtto1Q
I us preguntareu a què ve això de parlar del Histro, doncs que volia fer un “link” per fer un petit comentari sobre el partit que varem guanyar dissabte amb una certa comoditat.
Efectivament, el resultat de 0-5 dona entendre que va ser un partit fàcil; el que passa és, crec jo, que se’ns podria haver complicat molt si amb 0-1 (gol del Espa després d’una bona paret amb el Pol) o amb el 0-2 (Javi de tret creuat en bona jugada personal) ells no haguessin fallat fins a tres cops situacions de 1 contra 1 davant d’un molt inspirat, tot hi ha que dir-ho, Xavi que va tapar molt bé els forats, inclosa la tercera vegada que va ser de llançament de penal.
La història va seguir igual tota la segona part: ells es van fer un gol en pròpia porta a la sortida d’un corner i després els dos mateixos golejadors de la primera meitat van repetir amb jugades similars mentre que ells van tenir un parell d’ocasions clares que no van aprofitar gràcies també a les bones intervencions del Àlex P., fins tancar amb el 0-5 final.
Però és en partits així que no ens hem de quedar amb el fet de haver tret un bon resultat: hem de treure també conclusions per millorar com equip de cara al futur.
El rival era molt fluix, d’acord, però tot i això va tenir massa ocasions per marcar. La bona actuació dels nostres dos porters dissabte, el Xavi i l’Àlex, va impedir, com a mínim, fins a 5 ocasions claríssimes que amb un altre equip amb bons rematadors davant ens haguessin pogut tornar a portar, com ja va passar molts cops l’any passat, a partits empatats o perduts contra rivals de menor qualitat.
A més del bon joc que varem desenvolupar durant moltes estones del partit, amb moltes passades, creant ocasions i movent prou bé la pilota, hem d’aprendre a treure una mica “l’esperit Stoitchkov” al que em referia abans i ser una mica més agressius defensant, pressionant al contrari, anticipant les jugades, lluitant les pilotes dividides i les sacades del porter, conservant així millor els marcadors a favor...
Això té a veure amb la cultura pròpia del nostre club des de sempre (hi vaig jugar 12 anys i hi vaig fer d’entrenador uns altres quatre, sé el que em dic): equips que toquen bé la pilota, que juguen bonic, però fluixets físicament i, sobre tot, molt poc lluitadors i competitius.
I dic tot això per que em consta que el nostre entrenador actual, el Joan, vol inculcar una mica d’aquest esperit “Stoitchkov” a l’equip i segur que prendrà algunes decisions que possiblement no agradaran a tothom. Espero que tots plegats tinguem prou seny per gestionar-ho correctament.
Jordi “Espa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada