Avui hem viscut un partit vibrant que m’ha recordat alguns partits èpics de l’any passat (quins temps aquells!): emoció, anades i vingudes, gols, alternatives al marcador... i victòria a l’últim moment.
L’aventura ha començat en el pre-partit per trobar el camp. Hem tingut sort diversa, ja que alguns (justament els que duien les fitxes!) han fet una autèntica passejada per Palamós, Sa Tuna, La Fosca... No, no és que s’hagin perdut per la Costa Brava. Era el nom dels carrers del barri.
Hem començat amb un gol en temps rècord: centrada del rival, passada al defensa, l’Andy pressiona i en el rebot aconsegueix el primer. Però al cap de poc han empatat en un córner on el número 7 ha imposat la seva superioritat física. No obstant, nosaltres jugàvem millor i abans d’acabar la primera part n’hem fet dos més. El primer en un gran xut llunyà del Joan, i el segon en una bona jugada personal del Livio per la banda que s’ha plantat davant del porter i ha definit amb molta sang freda creuant la pilota amb rosca.
Però la segona part hem començat adormits i en un moment ens han empatat. El primer gol ha estat obra novament del múmero 7 en un bon xut llunyà impossible d’aturar, i el segon en una pilota dividida on el mateix número 7 ha fet valer la seva envergadura per molestar l'Àlex, probablement fent-li falta, i això ha permès a un davanter quedar-se sol i empatar.
A partir d’aquí hem començat a apretar, convençuts que es podia guanyar, però el gol no arribava i cada cop que el número 7 tocava la pilota ens venia l’ai al cor. Però finalment l’Andy ha fet una gran jugada dins l’àrea i l’ha passat generosament al Livio perquè marqués el seu segon gol que ens tornava a posar per davant.
A tot aixó el número 7 se n’havia anat i semblava que el gol seria decisiu, però a falta de cinc minuts ens han xiulat una falta al mig camp (si, com les de l’any passat) que s’ha colat per l’esquadra. Se’ns escaparien els tres punts? Ni parlar-ne! Només centrar, el Joan ha completat el seu partit magistral fent una passada avançada pel Sergi. Aquest ha corregut amb tota l’ànima i ha marcat pels pèls. Primer perquè ha arribat un segon abans que el porter, i segon perquè un centímetre més a la dreta i la pilota hagués anat fora.
Els darrers minuts hem perdut una mica la concentració i això ens ha fet patir de valent, però per sort l’Àlex, el Josep i el Jordi han estat contundents al darrera i han evitat un nou disgust.
Partit entretingut, on l'equip capitanejat pel Josep ha posat el que s'havia de posar per guanyar. Han lluitat i, el que també és important, han gaudit. Bona ocasió també per provar variants interessants: Andy en punta, Guille per l’extrem, Livio davanter centre, Joan organitzador... Molt bona nota per tots (míster inclòs)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada