La mitja hora llarga de retard ha servit per contemplar l’escalfament de les torres humanes que ens tocaven avui per rivals i fer-nos una idea de la sort que ens esperava.
I els presagis no han tardat en complir-se. La diferència física feia que totes les pilotes dividides caiguessin de la seva banda i, vulguis que no, això es tradueix en un domini i una pressió que tard o d’hora es converteixen en gol. Efectivament, aviat ens han caigut tres gols seguits que deixaven clara la cosa. El primer ha arribat en una pilota a l’olla que el davanter rival ha rematat de cap fent valer la seva alçada (i això que no era dels més alts!). Al cap de poc ens ha arribat el segon en un xut llunyà que semblava que anés fora. De fet, si no fos que la xarxa no enganya, hauríem reclamat que no havia entrat. Per últim, el tercer ha estat en una jugada evitable, ja que ens hem entretingut innecessàriament a darrera i la pèrdua de pilota ha estat nefasta.
Aquí hem començat a treure casta, i la resta de la primera part s’ha vist partit. El Roy ha entrat en joc i això és garantia de control al mig del camp, i per les bandes el Javi i l’Espa han aconseguit escapar-se més d’una vegada de les torres defensives. Aixì ha arribat alguna ocasió clara: un contra un d’Espa, xut ajustat de Javi, córner de mitgeta on només ha fallat el remat... Hem arribat a la mitja part amb la sensació que almenys els faríem suar.
Però a la segona part s’ha repetit el guió, i ens han caigut altra vegada tres gols ràpids. El primer en un penal una mica rigorós, i el segon després d’un xut excel·lent amb l’exterior del número 10, un gran jugador (per tamany i per qualitat) a qui l’entrenador anomenava Rifi desmentint així els rumors de la grada de que es tractava d’Alexis Sánchez. El sisè gol ha estat una altra badada al treure la pilota en defensa. Està molt bé que sortim tocant, de fet és una millora important respecte a altres anys, però encara s’ha de treballar.
Com a la primera part, després dels tres gols ràpids hem aturat l’hemorràgia i hem començat a combinar una mica per cercar, ja no la remuntada, però almenys el gol de l’honor. Encara ens han caigut dos gols més però finalment el Villa s’ha endut una pilota al mig camp, ha avançat tot sol i veient el porter avançat ha enviat un xut bombejat a la xarxa. A la graderia hem saltat com si acabéssim de guanyar el partit.
I per acabar-nos de rematar, Alexis Sànchez ha fet un gol digne del Messi. No deu ser el primer perquè, només rebre la pilota en camp propi, l’entrenador li ha ordenat “¡Pon la moto!”, i efectivament Alexis ha demostrat que aquelles cuixes robustes li proporcionen una cilindrada de 500cc: ha posat la directa sortejant tots els defenses que se li posaven davant com si fossin pedretes de la carretera i només ha frenat davant del Xavi per empènyer la pilota a la xarxa.
Finalment, l’àrbitre ha decidit posar fi al suplici xiulant el final. I el cel, veient-nos tant escaldats, ha decidit remullar-nos descarregant una bona tromba d’aigua.
En fi, un rival d’una altra lliga. Toca passar pàgina i preparar-nos pel Poble Sec que, si fem cas de la classificació, si que són del nostre tamany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada