Un contra un

Alejandro vs Alejandro
		Rodri: La improvisació Aquest any han obert el foc als Rodríguez, cosa que vol dir que els hi ha tocat improvisar. I han superat la prova amb nota, tant en el terreny musical com en una inspirada imitació totalment imprevista i hilarant. També li hem de posar bona nota al Jandro per la ràpida adaptació a la nova posició com a lateral. Potser ell troba a faltar els gols de l'any passat però a canvi hem guanyat una poderosa arma a la banda dreta, contundent en defensa i incisiu en les pujades. En el seu cas no es pot dir que no hi posi c...
Àlex vs Vicente
		Berto: Altes prestacions Un any més és el sostre de l'equip, i un any més ens demostra que encara no ha arribat al seu sostre, ni a nivell físic ni a nivell tècnic, perquè cada dia li descobrim noves habilitats: contundència, pujades a l'atac, xut, córners... Al final del partit amb el Trajana el seu marcador feia cara d'haver-se menjat mitja poma amb mig "regal". Esperem que segueixi donant als seus rivals més problemes que el llibre de mates, enlloc de posar-se d'acord amb la seva germana per convertir can Bertolin en un servei d'urgències.
Àlex vs Anna
		Espa: El motor que mai no s'aturava Hi havia una vegada un davanter petit, petit, però ràpid, ràpid. I corria, saltava, marcava de cap, amb un peu, amb l’altre, amb un genoll, amb l’altre, amb un nas, amb l’altre… que només en té un? És el meu conte! Quan no està for de joc, perilla la porteria contrària. Quan no està a la vista, perilla tot. I sinó que li preguntin al Luis del Olmo!
Àlex vs Chove
		Àlex: el de les sortides providencials Defensats pel Xavi i l’Àlex Pujol no ens fa por la pluja ni la tramontana d’una sola cosa pots estar segur la porteria està ben guardada Sempre diuen que ens fotran una bona pallissa però a la mitja part ja estan desesperats L’Àlex els diu no tingueu pressa els gols poden esperar perdre el partit no m’interessa ja me’ls marcareu demà
Andy vs Cristina
		Andy: singing in the rain Avui s’ha llevat dient “I don’t feel like doing anything”. Ha arribat una hora tard… i encara no hi havien els místers. Això si que és estar de sort. Encara que li agradi la “lazy song”, al camp treballa i lluita com el que més. I aquest any que està jugant més avançat, aporta molt més en l’aspecte ofensiu. A l’anada amb el Llefià va fer el gol de l’esperança i el gol fantasma que ens hagués fet remuntar. Ja sabíem que era hàbil escapant-se per la banda, però avui hem descobert que encara ho és més per escapar-se quan el volen fer cantar.
Pablo vs Luis
		Pablo el "terryble" S’ha acoblat perfectament al mig del camp de l’equip, on aporta treball i inspiració. A la història només hi consta el seu gol contra La Florida, però en el record de tots hi queden mútiples assistències de gol com la del Llefià o amb la mateixa Florida al partit d’anada. Avui hem entès per què els Terraza porten una poma els dies que fa fred, però el que no han complert és la promesa de venir amb esmòquing a l’entrevista. No sabem si és que hi havia algun rètol de “no smoking” a l’entrada o bé que encara el tenen tacat des d’aquell accident al sopar de La Salle.
Xavi vs Pablo
		Xavi i Pablo: Saga de porters Hi havia dos germans, i el del mig era porter. De fet, tots a la família ho eren, i amb ells la porteria de La Salle estava assegurada. Diuen que el porter no es cansa? No és el cas del Xavi, que cada partit posa al límit la capacitat... de les seves cordes vocals! Podríem seguir el partit amb els ulls tancats només sentint la seva retransmissió. Bé, avui sabem que hi ha algú que no la segueix: el seu germà!