El físic torna a passar-nos factura

U.E. Sants  8  -  1  La Salle Bonanova

Cap de setmana de tres dies + temps solejat i calorós + moooolts caps de setmana lligats al futbol dels nens, ....total:  partit de l’escolar amb 6 i partit del federat amb 11 justos (i gràcies al “fitxatge” de l’Agus del infantil A). Res a dir. Bé, que potser coneixent amb temps totes les baixes (moltes ja se sabien, altres no) s’hagués pogut preveure altre tipus de convocatòries per completar una mica més els equips.

Ho dic perquè sabia greu dissabte veure a nanos com el Jordi Balsells, el “Nuni” Boquer, l’Andy (tocat de l’esquena), l’Espa o al Guillermo lluitant amb un menys a ple sol contra un equip tècnicament molt justet, però que es va acabar emportant el partit, no sense patir, davant d’un acalorat i deshidratat equip.

Enhorabona per l’esforç, amb menció especial al “Nuni” per la seva gran evolució durant aquesta temporada i al Jordi per la seva generositat física: a la mitja part el Johan li va demanar que canviés la seva posició per jugar de mig, però a la vegada atacant i defensant!!!! El millor de tot és que el va obeir a “rajatabla” i es va “menjar” literalment el camp. Li teníeu que veure al pobre el color de la cara al acabar...

A més, el dia següent va tenir que repetir per jugar amb 11 justos contra el Sants, un altre equip d’aquestos que es deuen afaitar tots al acabar el partit per lo granadets que se’ls veia, i que ara per ara son segons a la lliga passant per davant de Singuerlín i de la P.B. Barcino i només darrera del Sta. Eulàlia, a qui, per cert, va guanyar 1-0 a casa en l’únic partit perdut pel ja campió en tota la lliga.

A això se li ha de sumar un camp immens, una calor “apustuflant” i la clàssica inferioritat física nostra. Així rebem, mal comptats, cinc gols de jugada a pilota parada entre corners i una falta indirecta des d’un lateral que defensem des de dins de l’àrea petita en lloc de fer-ho al borde de la gran.

El partit no té gaire història per lo repetit dels arguments i per la falta d’esperit lluitador mostrat contra un rival que vàrem reconèixer ràpid com molt superior físicament i tècnicament.

Ara només ens queda l’últim partit contra Canyelles: una victòria, sumada a una derrota factible de S. Ignasi contra el Trajana PB Sant Just ens donaria el títol de “la nostra lliga” i la setena posició definitiva. És una motivació. 

I després, ara sí, caps de setmana lliures per tots, que ens ho mereixem!!

Jordi “Espa”