Pollastre amb patates

La Salle Bonanova  3  -  6  Trajana

Veníem disposats a menjar-nos al Pollo a l’ast i és ell qui se’ns ha menjat. I amb patates.

Si la semana passada va quedar clar que encara no podem optar a la cua del lleó, avui hem hagut de comprovar que també ens discuteixen el cap del ratolí.

I és que avui el Trajana ens ha passat la mà per la cara. D’acord que l’entrenador era un histriònic, el Pollo un xulo-piscines, els pares protestaven per res i les mares cridaven com peixateres. Però han sortit amb el que s’ha de tenir, s’han plantat bé al camp i no han permès que en cap moment ens sentíssim còmodes.

Probablement la derrota s’ha començat a gestar una hora abans, quan els nens han hagut de fer l’escalfament sense més companyia adulta que la del Vincenzo que per sort havia estat matiner i després del Víctor que ha hagut de descuidar altres obligacions per atendre la banqueta. Això de l’auto-gestió del vestidor que es va inventar el Rijkard no sembla el mètode més adequat per uns nens que se suposa que no només vénen per fer esport sinó també per adquirir uns valors de lluita i perserverança. Ho sento però cal ensenyar-li la targeta groga al Johan. La mateixa empenta que posa per engrescar els nens durant els partits l’hauria hagut de posar en la lluita contra els llençols que se li havien enganxat.

Posats a polemitzar, i sense pretendre defensar tòpics sexistes, mala nota també per la colegiada que s’ha menjat tots els fores de joc rivals, que no han estat pocs. No és que hagi influït en el resultat, perquè ha repartit els errors cap als dos costats, per exemple quan no ha xiulat ni falta en una entrada que ha deixat sagnant la cama del Pollo (com ell s’ha encarregat de demostrar durant la resta del matx). Si voleu riure, podeu mirar el joc de despropòsits de la fitxa tècnica: resulta que hem començat guanyant 2-0! Amb una mica de sort ens hauria pogut donar el partit per guanyat.

Anant al partit, després d’uns primers cinc minuts bastant decents, ens hem oblidat de construir i el partit s’ha decantat cap al terreny que ells havien plantejat: joc anodí i buscar el desequilibri en la seva arma secreta, que avui ja no era secreta però ens ha fet més mal que a l’anada. El recital del Super-Pollo ha començat en una de les tìpiques pilotes llargues on se’n va per velocitat, el Xavi dubta a la sortida, i ell arriba amb avantatge i marca. En un mig intent de rebel·lió, hem augmentat una mica el ritme i fruit d’això ha arribat l’empat en un centre-xut del Joan on el porter hauria pogut fer més. Semblava que la primera part acabaria amb aquest empat, però al darrer minut han llançat una falta que ha rebotat en el Pol amb tant mala sort que s’ha colat per tota l’esquadra.

Quedava tota una part per remuntar, però no hem sortit amb l’actitud necessària per fer-ho. Al contrari, ha estat el Pollo qui ha marcat en un dels seus típics contracops. Aquest gol si que ens ha fet treure l’orgull. El Joan ha ordenat una defensa de tres i, per segon cop en el partit, els hi hem fet sentir la pressió del patatal. Així hem escurçat distàncies gràcies a un xut del Javi que ha rebotat en el cap d’un defensa abans d’entrar. Favor per favor. No ens hem aturat aquí i, malgrat que ells també creaven perill, hem aconseguit anivellar el marcador quan el Villa, amb bon instint de davanter centre, ha caçat una pilota dins l’àrea i l’ha engaltat dintre.

Semblava que havíem fet el més difícil i que fins i tot podríem acabar guanyant, però l’alegria ha durat dos minuts. Novament el Pollo s’ha encarregat d’amargar-nos la festa amb el seu tercer gol particular. Aquí si que ja no hem aixecat cap i, malgrat els dos pals del Javi, són ells qui han explotat els nostres riscos defensius per fer-nos-en dos més. Primer en una vaselina molt bonica del menut 10, i finalment hem hagut d’aguantar la quarta celebració del Pollo.

Aquest resultat ens complica el títol de la lliga dels ratolins. El Trajana ens empata (i ens guanya per goal average), i si el Sant Ignasi ha guanyat se’ns escapa a quatre punts. Ara si que, més que mai, toca apretar les dents i llevar-se ben d’hora, ben d’’hora (i no miro a ningú!).