dijous, 31 de maig del 2012

Convocatòria cap de setmana del 2-Juny

Escolar : final salle A contra salle B convocatòria a les 8 - Camp del Vila Olímpica

A. Pujol
Balsells
Guille
Espa
Marcel 
Andy
Cerezo 
Trias 
Joan 
Livio 
Victor


Federat: salle b contra canyelles b convocatòria 9:30 - a casa

Max
Ubach
Josep
Batlle 
Carlos 
Villa
Javi
Espa
Carbajo
Pablo
Pol
Jandro
X. Aparicio
Berto
Calleja

El físic torna a passar-nos factura

U.E. Sants  8  -  1  La Salle Bonanova


Cap de setmana de tres dies + temps solejat i calorós + moooolts caps de setmana lligats al futbol dels nens, ....total:  partit de l’escolar amb 6 i partit del federat amb 11 justos (i gràcies al “fitxatge” de l’Agus del infantil A). Res a dir. Bé, que potser coneixent amb temps totes les baixes (moltes ja se sabien, altres no) s’hagués pogut preveure altre tipus de convocatòries per completar una mica més els equips.

Ho dic perquè sabia greu dissabte veure a nanos com el Jordi Balsells, el “Nuni” Boquer, l’Andy (tocat de l’esquena), l’Espa o al Guillermo lluitant amb un menys a ple sol contra un equip tècnicament molt justet, però que es va acabar emportant el partit, no sense patir, davant d’un acalorat i deshidratat equip.

Enhorabona per l’esforç, amb menció especial al “Nuni” per la seva gran evolució durant aquesta temporada i al Jordi per la seva generositat física: a la mitja part el Johan li va demanar que canviés la seva posició per jugar de mig, però a la vegada atacant i defensant!!!! El millor de tot és que el va obeir a “rajatabla” i es va “menjar” literalment el camp. Li teníeu que veure al pobre el color de la cara al acabar...
A més, el dia següent va tenir que repetir per jugar amb 11 justos contra el Sants, un altre equip d’aquestos que es deuen afaitar tots al acabar el partit per lo granadets que se’ls veia, i que ara per ara son segons a la lliga passant per davant de Singuerlín i de la P.B. Barcino i només darrera del Sta. Eulàlia, a qui, per cert, va guanyar 1-0 a casa en l’únic partit perdut pel ja campió en tota la lliga.
A això se li ha de sumar un camp immens, una calor “apustuflant” i la clàssica inferioritat física nostra. Així rebem, mal comptats, cinc gols de jugada a pilota parada entre corners i una falta indirecta des d’un lateral que defensem des de dins de l’àrea petita en lloc de fer-ho al borde de la gran.
El partit no té gaire història per lo repetit dels arguments i per la falta d’esperit lluitador mostrat contra un rival que vàrem reconèixer ràpid com molt superior físicament i tècnicament.
Ara només ens queda l’últim partit contra Canyelles: una victòria, sumada a una derrota factible de S. Ignasi contra el Trajana PB Sant Just ens donaria el títol de “la nostra lliga” i la setena posició definitiva. És una motivació. 
I després, ara sí, caps de setmana lliures per tots, que ens ho mereixem!!
Jordi “Espa”

dijous, 24 de maig del 2012

Convocatoria Fin de semana 26-27 Mayo

Os cuelgo la concocatoria de Joan Coll para el partido de escolar y de federado



Escolar : Daumar B - LSB B convocatoria a las 10:00 en el campo del Daumar. - Sábado.

Xavi Aparicio
Joan
Josep
X. Ferrer
Andy
Balsells
Guille
Espa
Livio


Federado: Sants - LSB convocatoria a las 9:15 en el camp de futbol l'energia - Domingo.

Alex Pujol
Balsells
Ubach
Guille
Carlitos
Agus
Javi
Espa
Berto
Andy
Trias
Livio
Victor 
Ochoa??
Baja de ultima hora Max Pacifici por lesión en el brazo. Te deseamos una pronta recuperación.

dilluns, 21 de maig del 2012

Xavi i Pablo: saga de porters


Hi havia dos germans, i el del mig era porter. De fet, tots a la família ho eren, i amb ells la porteria de La Salle estava assegurada.
Diuen que el porter no es cansa? No és el cas del Xavi, que cada partit posa al límit la capacitat... de les seves cordes vocals! Podríem seguir el partit amb els ulls tancats només sentint la seva retransmissió. Bé, avui sabem que hi ha algú que no la segueix: el seu germà!

 La setmana vinent: Família Boquer o Batlle 

diumenge, 20 de maig del 2012

Nueva victoria en el Derby.

La Salle  3  -  1  Sant Ignasi


Partido de vuelta del clásico de colegial de la zona alta y repetición de lo visto en la ida cuando rendimos visita a los Jesuitas.
Empieza a rodar la pelota y los primeros minutos son de desconcierto total. Muchas pelotas perdidas, poca intensidad y el Sant Ignasi, mandando a su antojo y con un delantero grande y un poco torpón (menos mal) de los que tradicionalmente crea muchos problemas a nuestra defensa. De este modo en el minuto 13, un balón largo es aprovechado por el largo para sobre la salida de Xavi batirle con un tiro suave.
Mal se le ponía el ojo a la burra, con la capitana rival dominando el medio campo y nosotros sin entrar en el partido. Pero a partir del minuto 15, los Terraza, Basso y compañía se ponen las pilas y con la seguridad de Carlos Royan el la defensa empezamos a dominar el partido. Después de una par de claras ocasiones de Espa, después de marcharse por velocidad y que no subierón al marcador de milagro se produce una de las jugadas clave del partido. Pase en profundidad para Javi y en un balón dividido con el portero se produce un choque durísimo claramente fuera del área. Después de atender a los 2 jugadores la arbitra señala de manera increible el punto de penalty. Con la sorpresa por la decisión, Javi lanza el penalty con poca convicción y el balón sale fuera. Con esta acción jugadores al descanso y el nervio en el cuerpo por la injusticia del resultado.
Comienza la segunda parte con la misma tónica de la primera, buenas ocasiones pero sin acierto de cara al gol. Hasta que en minuto 8 saque de banda de Bertolín (bienvenido de nuevo) y según llega la bola, Pol Basso empalma un tiro en parábola que se cuela por el segundo palo.
En el minuto 18, jugada de Pola Basso, dueño y señor del medio campo, mete un balon entre 2 defensas y Livio Bonatti de tiro cruzado  pone el marcador en franquía de una manera justa y se estrena como goleador esta temporada.
Desde aquí hasta el final dominio absoluto de LSB con poca puntería. Un pequeño susto en un balón que sobrepasa a Xavi Aparicio y recoge sobre la misma raya de gol y el gol de Javi que sentencia a 5 minutos de final en un remate de cabeza despues de un buen centro de Pablo Terraza.
Al final, resultado justo y la posibilidad de luchar por la séptima plaza. Pero todo pasa por ir a por la victoria ane un Sants que está realizando una esplendida segunda vuelta y alegría por la recuperación de los 2 lesionados, los 2 Alex, Berto y Espa, que serán muy necesarios para el sprint final.

Javier F. Manteca


diumenge, 13 de maig del 2012

Un contra un: Pablo vs Luis

Pablo el "terryble"
S’ha acoblat perfectament al mig del camp de l’equip, on aporta treball i inspiració. A la història només hi consta el seu gol contra La Florida, però en el record de tots hi queden mútiples assistències de gol com la del Llefià o amb la mateixa Florida al partit d’anada.
Avui hem entès per què els Terraza porten una poma els dies que fa fred, però el que no han complert és la promesa de venir amb esmòquing a l’entrevista. No sabem si és que hi havia algun rètol de “no smoking” a l’entrada o bé que encara el tenen tacat des d’aquell accident al sopar de La Salle.

 La setmana vinent: família Boquer 

Lliçó de pundonor

Penya Barcino  4  -  1  La Salle Bonanova
.


Notabilíssim partit dels nostres nois davant d’un rival que amb la victoria d’avui se situa en segon lloc de la classificació. La veritat és que es tracta d’un equip seriós i disciplinat en defensa però menys intimidador que les torres humanes que ens vam trobar davant els dies del Singuerlin i el Santa Eulàlia. En tot cas, si veníem amb por no ho ha semblat en absolut. Ens hem plantat bé al camp i hem aguantat perfectament el pols fins a l’expulsió del Guille Calleja per dues targetes grogues més que discutibles, almenys segons el criteri que hem vist aplicar durant tota la lliga.
I és que avui ha quedat ben palès que el Guille en defensa ens aporta una velocitat, contundencia i sortida de pilota que ens acosten, per què no, als rivals de l’altra lliga. En tota la primera part no hem tingut ensurts de consideració fins al fatídic darrer minut en què ens han xiulat la falta del gol i, el que encara seria més determinant, la primera targeta del Guille. La jugada ha començat en una pilota llarga cap a un rival en més que probable fora de joc, d’aquestes que ens fan tant de mal i que en els partits anteriors s’hauria convertit inexorablement en gol. Però el Guille és de gambada llarga i ha començat a recuperar terrreny al davanter, l’ha encalçat just en el moment que es disposava a disparar i ha posat la cama impedint el gol. Per desgràcia l’àrbitre ha interpretat que ho ha fet de forma antirreglamentària i li ha xiulat falta i targeta groga. La falta era perillosa però el Xavi ha intuït bé la direcció i probablent l’hauria aturat si no fos perquè el rebot amb la barrera ha desviat la direcció de la pilota.
Ha estat una llàstima acabar així una primera part tant ben plantejada i seriosa sobretot en el terreny defensiu, amb un Xavi Aparicio que demà estarà afònic després del recital d’instruccions i paraules d’ànim que ha desplegat al llarg de tot el partit.
Teníem l’esperança que si la segona part seguíem jugant així ens arribaria l’oportunitat, i fins i tot podríem rascar alguna cosa. Però als deu minuts l’àrbitre s’ha carregat el partit amb l’expulsió del Guille, per una acció des del terra on havia caigut a causa d’una falta prèvia. No sembla justificat en aquestes categories expulsar algú per una acció que no era violenta, al contrari per exemple que la dura entrada de què ha estat víctima el Roy una estona més tard.
La baixa del Guille ens ha afectat molt, no només en defensa, sinó sobretot perquè hem hagut de treure un atacant i amb això les nostres opcions ofensives s’han vist limitades a les voluntarioses incursions del Villa. No és que ens hagin sotmès a una gran pressió, però el pes del partit ha anat caient de la seva banda. Així han començat a arribar-nos pilotes a l’àrea i en una d’elles que no hem encertat a rebutjar ha caigut el segon gol. A continuació ha vingut un córner que ha passat de llarg, però la segona centrada ha arribat a un davanter que s’havia quedat sol i ha marcat de cap. I en ple desajust ha arribat un contratac i el quart gol.
El càstig estava sent excessiu pel que s’havia vist fins el moment, però finalment la justícia esportiva ha decidit atorgar un merescut premi als nostres esforços. Hem enviat una pilota llarga a la seva àrea sense aparent perill, però sorprenentment ha començat a passar de llarg de varis jugadors, tant propis com rivals, fins que ha arribat al Villa, i aquest si que l’ha enganxada i l’ha picat amb precisió per sobre el porter. El millor de la jugada ha estat l’actitud del Villa anant a recollir la pilota per portar-la ràpidament al mig camp, i els defenses rivals lluitant per impedir-ho. Que el segon classificat s’acolloneixi guanyant quatre a un, amb u jugador més i a falta de cinc minuts, diu molt de les ganes que avui hem posat sobre el camp.
Però naturalment, els minuts que faltaven no han estat suficients per acabar-los de posar la por el cos i el partit s’ha acabat així. Quedem-nos amb aquesta actitud. Com al partit d’anada hem sabut aguantar a un dels rivals de l’altra lliga, i fins i tot l’entrenador rival ha felicitat al Johan pel treball desplegat. La setmana vinent tenim el duel fratricida amb el Sant Ignasi. Si els guanyem ens posarem a un punt i podrem optar a aquest títol honorific del que hem convingut en anomenar la nostra lliga.

diumenge, 6 de maig del 2012

Un contra un: Andy vs Cristina

Andy: Singing in the rain
Avui s’ha llevat dient “I don’t feel like doing anything”. Ha arribat una hora tard… i encara no hi havien els místers. Això si que és estar de sort.
Encara que li agradi la “lazy song”, al camp treballa i lluita com el que més. I aquest any que està jugant més avançat, aporta molt més en l’aspecte ofensiu. A l’anada amb el Llefià va fer el gol de l’esperança i el gol fantasma que ens hagués fet remuntar.
Ja sabíem que era hàbil escapant-se per la banda, però avui hem descobert que encara ho és més per escapar-se quan el volen fer cantar.


 La setmana vinent: família Terraza 

dissabte, 5 de maig del 2012

Pollastre amb patates

La Salle Bonanova  3  -  6  Trajana


Veníem disposats a menjar-nos al Pollo a l’ast i és ell qui se’ns ha menjat. I amb patates.
Si la semana passada va quedar clar que encara no podem optar a la cua del lleó, avui hem hagut de comprovar que també ens discuteixen el cap del ratolí.
I és que avui el Trajana ens ha passat la mà per la cara. D’acord que l’entrenador era un histriònic, el Pollo un xulo-piscines, els pares protestaven per res i les mares cridaven com peixateres. Però han sortit amb el que s’ha de tenir, s’han plantat bé al camp i no han permès que en cap moment ens sentíssim còmodes.
Probablement la derrota s’ha començat a gestar una hora abans, quan els nens han hagut de fer l’escalfament sense més companyia adulta que la del Vincenzo que per sort havia estat matiner i després del Víctor que ha hagut de descuidar altres obligacions per atendre la banqueta. Això de l’auto-gestió del vestidor que es va inventar el Rijkard no sembla el mètode més adequat per uns nens que se suposa que no només vénen per fer esport sinó també per adquirir uns valors de lluita i perserverança. Ho sento però cal ensenyar-li la targeta groga al Johan. La mateixa empenta que posa per engrescar els nens durant els partits l’hauria hagut de posar en la lluita contra els llençols que se li havien enganxat.
Posats a polemitzar, i sense pretendre defensar tòpics sexistes, mala nota també per la colegiada que s’ha menjat tots els fores de joc rivals, que no han estat pocs. No és que hagi influït en el resultat, perquè ha repartit els errors cap als dos costats, per exemple quan no ha xiulat ni falta en una entrada que ha deixat sagnant la cama del Pollo (com ell s’ha encarregat de demostrar durant la resta del matx). Si voleu riure, podeu mirar el joc de despropòsits de la fitxa tècnica: resulta que hem començat guanyant 2-0! Amb una mica de sort ens hauria pogut donar el partit per guanyat.


Anant al partit, després d’uns primers cinc minuts bastant decents, ens hem oblidat de construir i el partit s’ha decantat cap al terreny que ells havien plantejat: joc anodí i buscar el desequilibri en la seva arma secreta, que avui ja no era secreta però ens ha fet més mal que a l’anada. El recital del Super-Pollo ha començat en una de les tìpiques pilotes llargues on se’n va per velocitat, el Xavi dubta a la sortida, i ell arriba amb avantatge i marca. En un mig intent de rebel·lió, hem augmentat una mica el ritme i fruit d’això ha arribat l’empat en un centre-xut del Joan on el porter hauria pogut fer més. Semblava que la primera part acabaria amb aquest empat, però al darrer minut han llançat una falta que ha rebotat en el Pol amb tant mala sort que s’ha colat per tota l’esquadra.
Quedava tota una part per remuntar, però no hem sortit amb l’actitud necessària per fer-ho. Al contrari, ha estat el Pollo qui ha marcat en un dels seus típics contracops. Aquest gol si que ens ha fet treure l’orgull. El Joan ha ordenat una defensa de tres i, per segon cop en el partit, els hi hem fet sentir la pressió del patatal. Així hem escurçat distàncies gràcies a un xut del Javi que ha rebotat en el cap d’un defensa abans d’entrar. Favor per favor. No ens hem aturat aquí i, malgrat que ells també creaven perill, hem aconseguit anivellar el marcador quan el Villa, amb bon instint de davanter centre, ha caçat una pilota dins l’àrea i l’ha engaltat dintre.
Semblava que havíem fet el més difícil i que fins i tot podríem acabar guanyant, però l’alegria ha durat dos minuts. Novament el Pollo s’ha encarregat d’amargar-nos la festa amb el seu tercer gol particular. Aquí si que ja no hem aixecat cap i, malgrat els dos pals del Javi, són ells qui han explotat els nostres riscos defensius per fer-nos-en dos més. Primer en una vaselina molt bonica del menut 10, i finalment hem hagut d’aguantar la quarta celebració del Pollo.
Aquest resultat ens complica el títol de la lliga dels ratolins. El Trajana ens empata (i ens guanya per goal average), i si el Sant Ignasi ha guanyat se’ns escapa a quatre punts. Ara si que, més que mai, toca apretar les dents i llevar-se ben d’hora, ben d’’hora (i no miro a ningú!).

divendres, 4 de maig del 2012

Cabeza de ratón

Collblanc    4  -  1   La Salle Bonanova

El savi “refranero popular español” te una dita que diu: “más vale ser cabeza de ratón que cola de león”, que ve a significar que a vegades és millor ser el primer d’una categoria inferior que no el pitjor d’una superior.

Doncs dissabte passat es va produir l’encontre entre la cola de león de la nostra divisió (Escola Collblanc-Torrassa) i la cabeza de ratón (nosaltres en pugna amb el Sant Ignasi).

El partit tenia que ser una referència important per nosaltres ja que creiem alguns que l’evolució de l’equip podia fer pensar que estàvem més a prop de “l’altre lliga” del que la classificació reflexa.

Malauradament, el varem tenir que afrontar a un equip amb 11 jugadors justos per les diverses baixes per lesions, malalties i compromisos familiars i sense el primer entrenador, tot i estar perfectament substituït pel Johan.

El partit comença bé, amb un gol del Javi en el primer minut de partit que els agafa una mica per sorpresa. Poc a poc, però, ells es van col·locant a lloc i comencen un martelleig constant sobre la nostra porteria, especialment per la seva banda dreta on juga un ràpid extrem que fa patir força al Max.

En aquesta situació cauen 3 gols en només sis minuts de desconcert del nostre equip que acaben trencant la igualtat del partit. És un període en el que surten les nostres mancances més habituals: pèrdues de pilota ràpides (moltes en passades fàcils per fer-les precipitadament o sense mirar), poca intensitat i contundència defensiva i poca “presencia” física.

Aquest últim aspecte a mi cada cop em preocupa més perquè es veu en tots els partits (no només amb els de segon any): sempre el rival és més ràpid, més fort i s’emporta tots el rebots, les pilotes dividides i ens guanya tots el esprints. Llenço aquí la reflexió de si és una qüestió d’actitud durant els partits o d’esforç i aprofitament dels entrenaments que és el que fa que després es reflecteixi en el camp (“jugues com entrenes” deia un cartell al vestidor dissabte passat, gran veritat!).

Al descans el Johan marca una mica les pautes i la segona part canvia la situació radicalment: marquem més a sobre, tanquem millor el mig del camp, el Max aconsegueix dominar el perillós extrem i el partit s’iguala moltíssim, amb ocasions per les dues bandes. Llàstima que no en convertíssim cap perquè amb 3-2 el partit hagués tornat a estar viu.

Als últims minuts l’equip està força fos, sense canvis, amb un parell de jugadors amb molèsties físiques i ells ens acaben marcant el quart, que liquida el partit, faltant poc més de 5 minuts pel final. Molt bona segona part en actitud i entrega, llàstima no jugar així tot el partit.
Per cert, a mi personalment m’agrada més ser cua de lleó, ¿i a vosaltres?

Jordi “Espa”

dijous, 3 de maig del 2012

Convocatoria 4/5 mayo 2012

Escolar: 4 de mayo 19:15 La Salle Bonanova
Alex Pujol
Xavi Ferrer
Javi
Alex Trias
Balsells
Joan
Batlle
Rodri
Livio

Federado: 5 de mayo 10:15 La Salle Bonanova
Xavi Aparicio
Max
Villa
Pol
Javi
Pablo
Carlos
Josep
Marcel
Carbajo 
Víctor
Joan
Andy
Ubach