diumenge, 27 de novembre del 2011

La veu del vestidor: Àlex Trias

Avui hem jugat contra el florida FC. hem jugat molt bé ja que hem tingut molta possessió. Vam tenir un ensurt ja que el Villa no venia, i es clau el equip. El principi del partit vam tocar molt i molt la pilota , fèiem el que el Joan ens deia “de banda a banda”.  Vam quedar 3-1. Però podríem haver guanyat per mes però com sol entrenem un dia a la setmana doncs no vam poder guanyar per mes. L’actitud va ser molt bona.

Valoració:
·        La porteria: Be però no es que hagin arribat a porta i sol van xutar una vegada i ens van marcar.
·        La defensa: Solida  però ens falta cosa per millorar.
·        El mig camp: Amb un mig del camp perfecte, no es pot definir amb paraules els jugadors de mig del camp: POL CARLOS I TERRAZA.
·        L’atac: Molt be però falta millorar la definició.
Àlex Trias

La veu del vestidor: Àlex Español


El partit de Poble Sec - Salle va ser molt igualat a la primera part, els dos equips van tenir ocasions. Però a la segona, es va començar a notar la diferencia física  i ens en van ficar 5. No varem poder remuntar i el partit va acabar Salle 2- 5 Poble Sec


Valoració:
·        La porteria: Correcte no es va poder fer molt més.
·        La defensa: Jugarem massa endarrerits, però bé.
·        El mig camp: Bons passes però massa quiets.
·        L’atac: Poques ocasions.
 Àlex Español

dissabte, 26 de novembre del 2011

La Florida no está en USA

La Florida   1  -  3  La Salle Bonanova

Aunque a algunos se lo pudiera parecer por lo que les costó encontrar el magnífico estadio municipal de La Florida en la vecina Hospitalet. ;-) Despues de pasar los terribles Dolomitas (Santa Eulalia, Poble Sec y Singuerlin), al fin un equipo de nuestra altura, tanto física como técnica por lo que decía la clasificación antes del partido. Temperatura fresca (ya era hora) y día soleado, rendimos visita al equipo de La Florida con la esperanza de romper nuestra racha negativa y confirmar las buenas sensaciones emanadas el último día en La Salle.
Comienza a rodar la bola después de guardar un minuto de silencio y rapidamente vemos que el partido va a ser igualado. Con muchas precauciones defensivas, ninguno de los 2 equipos se hace con el mando del partido. El juego discurre en medio campo y en ocasiones se torna embarullado a pesar de los gritos de Joan, reclamando a sus muchachos que echen el balón al cesped y lo muevan de una banda a otra. Una única oportunidad reseñable en estos minutos por parte de Javi, que se planta delante del portero y cruza la pelota en exceso. Pero cuando las cosas se hacen con sentido, al final los resultados llegan y en una salida con criterio por parte de Jordi Balcells, la pelota llega a Pablo Terraza que lanza en largo para que Alex Español en velocidad supere a su marcador y bata al portero rival. Sirva de ejemplo este gol, para que los chicos se den cuenta que en el futbol lo más sencillo suele ser los más efectivo. Y sin tiempo para más, jugadores al vestuario. La segunda parte comienza con un color absolutamente distinto. LSB aumenta un punto la intensidad en la presión, especialmente Carlos Royan y Pol Basso, la defensa adelanta unos metros su línea y el equipo juega más compacto y las ocasiones no tardan en llegar.Así en una falta al borde del área, botada con picadía por Pol Basso deja a Royan frente al portero y lo fusila sin contemplaciones. A partir de aquí llegan los mejores minutos de LSB, con diversas ocasiones de Alex Español y Javi, hasta que otra buena recuperación de Carlos Royan, centro al área y remate de Xavi Batlle a la cazuela. 3- 0 y partido casi decidido.
Royan marcando el 2-0 Ya solo tenian que redondear el partido pero cuando el equipo tenía que jugar más tranquilo, disfrutar de un rival que había bajado los brazos y entregado la cuchara, empiezan nuevamente los pases al contrario, la bajada de intensidad y en estas que La Florida en un contraataque pone el 1-3 en el marcador y los nervios para la afición que ya ha visto esta película más de una vez. Menos mal que en una falta al borde del área, Xavi Aparico saca una buena mano evitando el 2-3.
En resumen partido relativamente cómodo ante un rival que ofreció pocas cosas. Se va notando el trabajo de Joan, en las salidas de balón y en la presión. Hay que corregir las perdidas de balón en el medio campo sobre todo en balones sencillos, y la defensa tiene que acompañar más al equipo en ataque y sobre todo pensar que los partidos duran 70 minutos y no hay que relajarse hasta el final, porque con equipos de otro nivel esas bajadas de intensidad suponen que te sauen del partido en 2 jugadas. A nivel individual dentro del tono correcto de todo el equipo destacar la buenas recuperaciones de Carlos Royan y su presencia en ataque, la intensidad defensiva de Alejandro Rodriguez y Max y el criterio a la hora de jugar la pelota de Pol Basso. El domingo a por otros 3 puntos en Can Caralleu.

diumenge, 20 de novembre del 2011

La veu del vestidor: Àlex Pujol

Ahir vam jugar contra el Singerlin, són primers a la lliga i es pensàvem que ens cauria una golejada per la informació que hem rebut. A l’inici del partit em pressionat molt be i genial, però una errada va ser suficient per que ens marquessin el primer gol per velocitat. Vam seguir pressionant molt be i vam empatar. La primera part va estar molt igualada però a la segona va sortir un jugador, el dorsal 11 (El pantalons baixats), que li treia 2 o 3 caps al “Rodri” que va fer un partidàs. Tot i haver perdut 2-5 penso que hem fet molt bon treball. Ho important és l’actitud de l’equip davant de rivals físicament superiors.

Valoració:
·      Porteria: Algunes pilotes pràcticament impossibles de parar que ni es veien.
·      Defensa: genial, però es veia superada per la força física dels rivals (especialment el 7 i l’11)
·      Mig del camp: Amb la nova tàctica del Joan del doble pivot ha estat fenomenal
·      Davanters: S’han aprofitat el que es podia les oportunitats, força bé

dissabte, 19 de novembre del 2011

Pel bon camí!!

La Salle Bonanova   2  -  5  Singuerlin


Les dades que teníem del rival d’avui ens feien témer una nova golejada de les bones al nostre camp: líders, empat en el partit que van jugar contra el S. Eulàlia (que ens en va clavar 9 a nosaltres), victòria 2-5 al camp on la passada setmana varem perdre 5-2...
A la hora de la veritat, però, els hi costat molt trencar la igualtat que ha durat molta estona al marcador ( 2-3 ja entrada la segona part, i amb una claríssima oportunitat del Javi a gran centrada del Carlos Royán ) perquè avui hem fet un bon partit i podem dir clarament que ens hem anat tots molt satisfets per la feina feta.  Hem de felicitar als nois per l’esforç realitzat avui.
El resultat final és exagerat pels mèrits fets per ells: la diferència física d’alguns dels seus jugadors ha fet que aconseguissin marcar gols amb facilitat, però nosaltres hem posat tot el joc i les ocasions per igualar més el partit.
I ¿on han estat avui les claus de la millora?
Per una banda, per una variació tàctica molt encertada per part del Joan:  ha endarrerit lleugerament la posició tant del Villa com del Javi ajudant més a la mitja, deixant sòl al Espa perquè es barallés  contra les torres defensives del  Singuerlín, i poder fer tota la resta de l’equip una forta pressió en tot el camp al rival. La cosa ha funcionat i no els hem deixat jugar gens còmodes.
Per l’altre, l’actitud dels jugadors lluitant i corrent com pocs dies havíem vist. Per mi cal destacar a dos jugadors per sobre de la bona actuació col·lectiva: al Villa, crec que és partit en el que l’he vist treballar més, recuperant un munt de pilotes, i al Rodri, que li ha tocar “ballar amb la més lletja”, un extrem perillosíssim que li treia dos caps i al que ha frenat en quasi totes les jugades.
Altres detalls a tenir en compte han estat la bona definició del Javi davant de porta en els dos gols aprofitant assistències de l’Espa després de recuperar per lluita dues pilotes dividides, i el més que correcte debut del “Jos” a la lliga federada a la segona part.
I, com sempre, un parell de cosetes per buscar una mica de millora:
  • Quan l’equip pressiona, ha de fer-ho tothom, sinó no serveix per a res la pressió. Això vol dir que tot l’equip (inclús el porter) s’ha d’avançar sobre l’equip rival ofegant al jugador que porta la pilota i tapant les possibles línees de passada.
  • Encara perdem massa pilotes al mig del camp que es converteixen en contraatacs perillosos  per passades donades massa fluixes o precipitades. Amb la pilota en el nostre poder hem jugar més tranquils, buscar línies “netes” de passada (la resta s’ha d’oferir a rebre-la i desmarcar-se) i donar la pilota amb força i seguretat.  Així la tindrem més estona i arribarem més a la porteria contraria.
A seguir per aquest camí!!
JORDI "ESPA"

diumenge, 13 de novembre del 2011

La pressió i la gespa poden amb nosaltres

Poble Sec   -  La Salle Bonanova

Avui abans d’arribar al camp del Poble Sec tant jugadors com pares hem fet un important preescalfament: El camp estava a dalt d’una muntanyeta a la que només s’hi podia pujar a peu. Un cop a dalt mentre, delegat i futbolistes jugaven un cop més a “En busca de las fichas perdidas”, la resta dels pares ens preníem un cafè a l’agradable terrassa del bar.

 
Puntualment ha començat el partit i d’entrada hem comprovat que cada línia tenia al menys un jugador de talla considerable, especialment la defensa. Això ha fet que els nostres jugadors sortissin força encongits.
Els primers deu minuts han estat de domini aclaparador del rival amb una molt bona intervenció del nostre porter Xavi en un ma a ma amb un davanter contrari i un larguero seu.
Però al minut 10 una cessió compromesa al porter del Poble Sec ha acabat en corner, i a la sortida del corner l’Espa ha marcat el primer gol (0-1).
A partir d’aquest gol els nostres jugadors s’ho han començat a creure i hem començat a dominar el partit. Quan millor ho estàvem fent, en el minut 22, en una bona jugada del Poble Sec ha vingut el seu primer gol (1-1) i el partit ha entrat en una fase molt igualada.
Pperò en temps afegit, a la sortida d’un corner, ens han marcat el 2-1. Ha quedat clar que s’havia d’evitar els corners de totes totes, ja que les seves torres ens passaven un pam i això els hi donava una gran avantatge en el joc aeri.

Tot i el darrer gol encaixat els nostres han sortit endollats a la segona part i al minut 48 una escapada del Pol ha estat tallada amb un clar penal. Gol del Trias que ha posat la pilota a la base del poste lluny de l’abast del porter. A falta de 20 minuts  aconseguíem l’empat (2-2).



Hem entrat en una fase d’oportunitats per els dos equips, que ha acabat amb un gol d’ells al minut 58 (3-2).
Tres minuts mes tard, una falta del Carlos Royan al límit de l’àrea (l’àrbitre li ha perdonat la vermella) ha acabat en una pilota al mateix escaire que posava el marcador 4 a 2 .
Finalment, a les acaballes del partit en una pilota perduda a la defensa ens han marcat el definitiu 5 a 2.

En conclusió, un partit discret en el que ens ha costat massa desempallegar-nos de la gran pressió del contrari. El jugar en una superfície (herba) diferent a la que entrenem (terra) ens ha perjudicat clarament, ja que la pilota corre menys i agafa més efecte; això ha fet que tinguéssim gran dificultat per treure la pilota de la nostre àrea i que les passades fossin imprecises i ens les tallés el contrari amb facilitat.
A aquest rival el podem guanyar al casa que tindrem el factor camp al nostre favor.

dissabte, 12 de novembre del 2011

Com en els vells temps

Trinitat Vella   4  -  5  La Salle Bonanova (Escolar)


Avui hem viscut un partit vibrant que m’ha recordat alguns partits èpics de l’any passat (quins temps aquells!): emoció, anades i vingudes, gols, alternatives al marcador... i victòria a l’últim moment.
L’aventura ha començat en el pre-partit per trobar el camp. Hem tingut sort diversa, ja que alguns (justament els que duien les fitxes!) han fet una autèntica passejada per Palamós, Sa Tuna, La Fosca... No, no és que s’hagin perdut per la Costa Brava. Era el nom dels carrers del barri.
Hem començat amb un gol en temps rècord: centrada del rival, passada al defensa, l’Andy pressiona i en el rebot aconsegueix el primer. Però al cap de poc han empatat en un córner on el número 7 ha imposat la seva superioritat física. No obstant, nosaltres jugàvem millor i abans d’acabar la primera part n’hem fet dos més. El primer en un gran xut llunyà del Joan, i el segon en una bona jugada personal del Livio per la banda que s’ha plantat davant del porter i ha definit amb molta sang freda creuant la pilota amb rosca.
Però la segona part hem començat adormits i en un moment ens han empatat. El primer gol ha estat obra novament del múmero 7 en un bon xut llunyà impossible d’aturar, i el segon en una pilota dividida on el mateix número 7 ha fet valer la seva envergadura per molestar l'Àlex, probablement fent-li falta, i això ha permès a un davanter quedar-se sol i empatar.
A partir d’aquí hem començat a apretar, convençuts que es podia guanyar, però el gol no arribava i cada cop que el número 7 tocava la pilota ens venia l’ai al cor. Però finalment l’Andy ha fet una gran jugada dins l’àrea i l’ha passat generosament al Livio perquè marqués el seu segon gol que ens tornava a posar per davant.
A tot aixó el número 7 se n’havia anat i semblava que el gol seria decisiu, però a falta de cinc minuts ens han xiulat una falta al mig camp (si, com les de l’any passat) que s’ha colat per l’esquadra. Se’ns escaparien els tres punts? Ni parlar-ne! Només centrar, el Joan ha completat el seu partit magistral fent una passada avançada pel Sergi. Aquest ha corregut amb tota l’ànima i ha marcat pels pèls. Primer perquè ha arribat un segon abans que el porter, i segon perquè un centímetre més a la dreta i la pilota hagués anat fora.
Els darrers minuts hem perdut una mica la concentració i això ens ha fet patir de valent, però per sort l’Àlex, el Josep i el Jordi han estat contundents al darrera i han evitat un nou disgust.
Partit entretingut, on l'equip capitanejat pel Josep ha posat el que s'havia de posar per guanyar. Han lluitat i, el que també és important, han gaudit. Bona ocasió també per provar variants interessants: Andy en punta, Guille per l’extrem, Livio davanter centre, Joan organitzador... Molt bona nota per tots (míster inclòs)!

diumenge, 6 de novembre del 2011

La veu del vestidor: Berto

Ahir vam jugar contra els líders i la diferencia d’edat  que hi havia es va notar molt sobre el terreny de joc. Les poques oportunitats que vam tindre, la defensa contraria gaire bé sempre es va anticipar, ens va treure la pilota i no vam poder aprofitar les oportunitats. Hi ha que dir que eren uns jugadors molt alts i corpulents, i al mateix temps semblava que anessin dormits. No ens hem de desanimar, que encara queden molts partits!

Valoració:
·        La porteria: amb seguretat, però els gols van ser quasi impossibles d’aturar.
·        La defensa: Va lluitar però es va veure desbordada
·        El mig camp: Molt segur. Van tocar molt la pilota però no hi havia forma de passar
·        L’atac: bo, però poques oportunitats

dissabte, 5 de novembre del 2011

El tamany importa

La Salle Bonanova  1  -  9  Santa Eulàlia
La mitja hora llarga de retard ha servit per contemplar l’escalfament de les torres humanes que ens tocaven avui per rivals i fer-nos una idea de la sort que ens esperava.

I els presagis no han tardat en complir-se. La diferència física feia que totes les pilotes dividides caiguessin de la seva banda i, vulguis que no, això es tradueix en un domini i una pressió que tard o d’hora es converteixen en gol. Efectivament, aviat ens han caigut tres gols seguits que deixaven clara la cosa. El primer ha arribat en una pilota a l’olla que el davanter rival ha rematat de cap fent valer la seva alçada (i això que no era dels més alts!). Al cap de poc ens ha arribat el segon en un xut llunyà que semblava que anés fora. De fet, si no fos que la xarxa no enganya, hauríem reclamat que no havia entrat. Per últim, el tercer ha estat en una jugada evitable, ja que ens hem entretingut innecessàriament a darrera i la pèrdua de pilota ha estat nefasta.


Aquí hem començat a treure casta, i la resta de la primera part s’ha vist partit. El Roy ha entrat en joc i això és garantia de control al mig del camp, i per les bandes el Javi i l’Espa han aconseguit escapar-se més d’una vegada de les torres defensives. Aixì ha arribat alguna ocasió clara: un contra un d’Espa, xut ajustat de Javi, córner de mitgeta on només ha fallat el remat... Hem arribat a la mitja part amb la sensació que almenys els faríem suar.
Però a la segona part s’ha repetit el guió, i ens han caigut altra vegada tres gols ràpids. El primer en un penal una mica rigorós, i el segon després d’un xut excel·lent amb l’exterior del número 10, un gran jugador (per tamany i per qualitat) a qui l’entrenador anomenava Rifi desmentint així els rumors de la grada de que es tractava d’Alexis Sánchez. El sisè gol ha estat una altra badada al treure la pilota en defensa. Està molt bé que sortim tocant, de fet és una millora important respecte a altres anys, però encara s’ha de treballar.
Com a la primera part, després dels tres gols ràpids hem aturat l’hemorràgia i hem començat a combinar una mica per cercar, ja no la remuntada, però almenys el gol de l’honor. Encara ens han caigut dos gols més però finalment el Villa s’ha endut una pilota al mig camp, ha avançat tot sol i veient el porter avançat ha enviat un xut bombejat a la xarxa. A la graderia hem saltat com si acabéssim de guanyar el partit.
I per acabar-nos de rematar, Alexis Sànchez ha fet un gol digne del Messi. No deu ser el primer perquè, només rebre la pilota en camp propi, l’entrenador li ha ordenat “¡Pon la moto!”, i efectivament Alexis ha demostrat que aquelles cuixes robustes li proporcionen una cilindrada de 500cc: ha posat la directa sortejant tots els defenses que se li posaven davant com si fossin pedretes de la carretera i només ha frenat davant del Xavi per empènyer la pilota a la xarxa.
Finalment, l’àrbitre ha decidit posar fi al suplici xiulant el final. I el cel, veient-nos tant escaldats, ha decidit remullar-nos descarregant una bona tromba d’aigua.
En fi, un rival d’una altra lliga. Toca passar pàgina i preparar-nos pel Poble Sec que, si fem cas de la classificació, si que són del nostre tamany!

dimarts, 1 de novembre del 2011

La veu del vestidor: Rodri

El partit Salle-Stoichkov no ha estat malament.
Els gols,  les oportunitats…
Tot estaba decidit que amb l’autoestima que portavem del anterior partit, i que el Joan ens deia que volia anar se’n tranquil a la 1ª part, havia fet que tothom tingués moltes més ganes i més seguritat per guanyar.

Valoració:
·        La portería: Molt segura.
·        La defensa: Molt bé.
·        El mitg camp: Molt de toc, genial.
·        L’atac: Masses oportunitats, però perfecte.

Partit de tràmit, teòricament...

Stoitchkov  0  -  5  La Salle Bonanova



Els més grans el recordareu perfectament, però pels més joves que no el van veure jugar deixeu-me que uns expliqui una mica qui era aquest Hristo Stoitchkov que dona nom al rival de dissabte passat.

Per utilitzar el llenguatge d’aquella època, podem dir que aquest jugador búlgar que va jugar al Barça del “dream team” era, en una paraula, el que denominàvem un autèntic “killer” de l’àrea.

Amb la pilota no s’ho pensava ni un moment i carregava rapidíssimament la cama (especialment l’esquerra) deixant anar uns trets secs, forts i, sobre tot, sempre ajustadíssims als pals de la porteria. Un golejador nat amb una velocitat enorme i amb un esperit 100% guanyador. Mireu aquí algunes de les seves jugades:

http://www.youtube.com/watch?v=tahz3tWXBCY

Però el cas és que sense la pilota també deixava anar la seva agressivitat de guanyador contra tothom: àrbitres (especialment), defenses rivals, entrenadors, públic i fins i tot els seus propis companys d’equip de vegades. Aquí millor que no posem exemples, o millor, posem una parodia que li van fer al Crackovia fa un temps:

http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=QPMTzFtto1Q

I us preguntareu a què ve això de parlar del Histro, doncs que volia fer un “link” per fer un petit comentari sobre el partit que varem guanyar dissabte amb una certa comoditat.

Efectivament, el resultat de 0-5 dona entendre que va ser un partit fàcil; el que passa és, crec jo, que se’ns podria haver complicat molt si amb 0-1 (gol del Espa després d’una bona paret amb el Pol) o amb el 0-2 (Javi de tret creuat en bona jugada personal) ells no haguessin fallat fins a tres cops situacions de 1 contra 1 davant d’un molt inspirat, tot hi ha que dir-ho, Xavi que va tapar molt bé els forats, inclosa la tercera vegada que va ser de llançament de penal.

La història va seguir igual tota la segona part: ells es van fer un gol en pròpia porta a la sortida d’un corner i després els dos mateixos golejadors de la primera meitat van repetir amb jugades similars mentre que ells van tenir un parell d’ocasions clares que no van aprofitar gràcies també a les bones intervencions del Àlex P., fins tancar amb el 0-5 final.

Però és en partits així que no ens hem de quedar amb el fet de haver tret un bon resultat: hem de treure també conclusions per millorar com equip de cara al futur.

El rival era molt fluix, d’acord, però tot i això va tenir massa ocasions per marcar. La bona actuació dels nostres dos porters dissabte, el Xavi i l’Àlex, va impedir, com a mínim, fins a 5 ocasions claríssimes que amb un altre equip amb bons rematadors davant ens haguessin pogut tornar a portar, com ja va passar molts cops l’any passat, a partits empatats o perduts contra rivals de menor qualitat.

A més del bon joc que varem desenvolupar durant moltes estones del partit, amb moltes passades, creant ocasions i movent prou bé la pilota, hem d’aprendre a treure una mica “l’esperit Stoitchkov” al que em referia abans i ser una mica més agressius defensant, pressionant al contrari, anticipant les jugades, lluitant les pilotes dividides i les sacades del porter, conservant així millor els marcadors a favor...

Això té a veure amb la cultura pròpia del nostre club des de sempre (hi vaig jugar 12 anys i hi vaig fer d’entrenador uns altres quatre, sé el que em dic): equips que toquen bé la pilota, que juguen bonic, però fluixets físicament i, sobre tot, molt poc lluitadors i competitius.

I dic tot això per que em consta que el nostre entrenador actual, el Joan, vol inculcar una mica d’aquest esperit “Stoitchkov” a l’equip i segur que prendrà algunes decisions que possiblement no agradaran a tothom. Espero que tots plegats tinguem prou seny per gestionar-ho correctament.

Jordi “Espa”