No era una innocentada

Pares   7  -  2   Fills

Si algú pensava que això del partit era una innocentada, aviat haurà comprovat que la cosa anava en sèrio. I aquest any si que ha quedat clara la superioritat paterna! En una exhibició històrica, els pares han guanyat els seus dos partits del triangular, enduent-se així el prestigiós “mundialazo” a les seves vitrines. És clar que alguns diran que jugaven amb avantatge perquè han dividit els nens i perquè han descansat al partit del mig, però el futbol és un esport de pillos, i d’alguna cosa havia de servir la veterania!

Degut a l’absència d’alguns veterans il·lustres, hi havia més petits que grans, i això ens ha obligat a optar per la nova modalitat del triangular, amb el Javi i el Sergi escollint equips en el més pur estil de pati de col·legi. En el primer partit, els pares s’han imposat per un contundent 4-0 a l’equip del Sergi, mentre que en el segon, ja amb les forces més justes, han patit per mantenir un ajustat 3-2. En el partit de consolació s’ha produit un empat, així que la medalla de plata s’ha hagut de decidir en un mini-partit final que ha caigut del costat dels Javi boys.

Ha obert el marcador el Javi pare en un bon xut llunyà. Tot seguit, l’Espa pare ha recollit un rebuig prop de l’àrea i, amb gran tècnica, ha picat la bola de vaselina aprofitant que el Xavi estava a terra. El tercer ha estat obra del Marcel després d’una bona jugada d’atac col·lectiva, i ja cap al final el Vicente ha establert el 4-0 definitiu.

El partit entre els nens ha estat més renyit. S’ha avançat l’equip del Sergi quan el Xavi Farré ha recollit una passada llarga i ha afusellat sense contemplacions el Xavi. A partir d’aquí, l’equip del Javi ha començat a apretar i fruit d’això han arribat dos gols de l’Andy que capgiraven el marcador. Semblava que aquest seria el resultat definitiu, però a falta de dos minuts el Xavi Farré ha fet una bona jugada per la banda i ha cedit la pilota al Xavi Batlle que només l’ha hagut d’empènyer a la xarxa. Encara hi ha hagut temps per un gol fantasma a la porteria defensada pel Jordi Balsells, però l’àrbitre ha decidit no donar el gol i el partit s’ha acabat amb empat.

Al darrer partit els pares han patit més, i això que el Javi pare ha començat marcant dos gols. El primer ha estat el millor de la tarda: un xut duríssim des de l’extrem que s’ha colat per tota l’esquadra. Però al cap de poc el Javi fill reduïa distàncies resolent un 2 contra 1 ben treballat pel Rodri. La victòria semblava perillar, però els pares no s’han deixat sorprendre i una bona jugada d’atac ha acabat amb una passada de la mort del Guillermo que el Marcel només ha hagut d’empènyer a dins. Encara ha quedat temps perquè el Guille robés una pilota en defensa i definís molt bé davant del Joaquin. Sort pels pares que ja quedava poc i treient forces de flaquesa han resistit els minuts finals.

Quedaven cinc minuts de pista, que els nens han aprofitat per fer el desempat a un gol. Finalment han estat molts gols, la majoria decantats per l’equip del Javi.

Després del partit hem seguit la tradició d’anar a sopar, però canviant de restaurant no fos cas que se’n recordessin de l’espectacle de l’any passat. Aquesta vegada la víctima ha estat una pizzeria de sota la casa de l’Andy, que ha quedat pràcticament plena. Els decibelis han estar a l’alçada de l’any passat, però en general la cambrera no sembla que hagi acabat tant farta. Serà que els nois van madurant? Tot i així, quan després dels postres han sortit a fora s’ha agraït la tranquil·litat, i encara l’hauran agraït més la parella del fons que devia estar arrepentida de no haver triat un lloc més tranquil.

I hem acabat amb ensurt per l’enginyosa innocentada de la germana del Javi que ha trucat per dir que s’havia trencat un turmell. La Cristina s’ho ha empassat de ple i la seva cara era un poema pensant que li tocaria començar l’any tancada a casa.

En fi, una tarda-nit molt divertida i esportista que ha servit per cremar alguns torrons. És clar que amb la pizza al darrera de poc haurà servit! El que compta és que ens ho hem passat bé i que, qui sap si per últim any, els pares hem mantingut la honrillla!.

La veu del vestidor: Andy

Vam arribar al camp de La Salle a les 9:15 i l’adversari ja estaba present. Ens vam cambiar i vam començar un partit amb la posessió de la pilota. Ens van arribar unes quantes contres però amb l’Alex a la porteria que va salvar unes quantes.

La segona part va ser desastrosa, primer pel vent que feia i després perque no vam saber tocar la pilota. No conseguíem pasar de mig camp, va ser un desastre. Però en una contra, al javi li van fer una falta propera a l’area i va ficar un golàs. Vam perdre 5-1. Hem de millorar l’actitud.

Valoració:

·        La porteria: BÉ a la primera part, a la segona bastant fluixa.

·        La defensa: A la defensa li costava molt treure la pilota.

·        El mig camp: no gaire bo, encara que no haguessin tingut moltes oportunitats.

·        L’atac: No van tenir la oportunitat, i si van tenir alguna, no la van aprofitar.

André Mortola

Gran generositat Lasaliana

La Salle Bonanova   1  -  5   Escola Collblanc - Torrassa, C.E.

L’esperit Nadalenc s’ha instal·lat avui en el nostre equip, i donada la proximitat de les festes hem decidit fer uns quants regalets als xavals del Collblanc.

Al començar el partit teníem dubtes de si estàvem a La Salle o si havíem estat teletransportats a algun lloc del desert. La conjunció del vent i la sorra del nostre camp (que algun dia serà de gespa) feia que sembles que estàvem al vell mig d’una tempesta de sorra.

¿Es el desert?, NO es La Salle

El partit ha començat força equilibrat, i tot i que entre els contraris hi havia alguns jugadors que eren de segon any hem estat capaços de mantindre el tipus perfectament. No hem gaudit de grans oportunitats, però els contraris tampoc. En una jugada amb una considerable dosi de sort, ens han marcat el primer gol al minut 26. Tot i això, La Salle sense fer un gran partit hem aconseguit mantindre a ratlla al contrari.

La segona part no ha començat gaire be, i als 4 minuts els hi regalàvem un gol. Però dos minuts més tard, com a resultat d’una falta perfectament executada per el Javi Fernández ens hem acostat 1 a 2 i hem recuperat les esperances.

La falta llençada magistralment per el Javi

Hem aconseguit mantindre el resultat casi deu minuts i llavors hem seguit regalant gols fins arribar al 1 a 5 final.

Certament no ha estat el millor partit del nostre equip, ¿pot ser el vent en contra a la segona part ens ha afectat excessivament?

Ara a aprofitar la parada nadalenca per a gaudir de les festes i recuperar el nostre nivell de joc habitual.

 

BON NADAL i BON 2012 a tothom.

El C.P. Sarrià nos cuesta

C.P. Sarrià  3  -  2  La Salle Bonanova

Cumplo con retraso mi compromiso de narrar el partido. La verdad es que Villa se ha adelantado y ha realizado un retrato muy detallado del partido, por lo que no me voy a repetir.

El CP Sarrià nos cuesta. Es cierto que el año pasado nos metieron una paliza de aúpa y el último domingo nos ganaron por la mínima. Pero la verdad es que nos ganan jugando mejor.

El día 5 no hicimos un buen partido, aunque todos los jugadores estaban dispuestos a darlo todo. Pero faltó juego de equipo: quizá por culpa del rival, quizá por culpa nuestra.

La defensa se comportó, en general, de manera aguerrida, y los parroquianos no lo tuvieron fácil para llegar. Sin embargo, volvemos a tener problemas para subir el balón con un mínimo de control. Dependimos demasiado de individualidades, que fue la manera de conseguir ambos tantos.

Es probable que el partido de vuelta lo resolvamos sin problema en nuestro Coliseo Patatalense, porque los de Sarrià deben estar acostumbrados a la blandísima alfombra sobre la que se desarrolló el juego el 5 de diciembre. Pero sería bueno que se ganase jugando en equipo.

La veu del vestidor: Villa

El diumenge es presentava amb una temperatura com ja toca, d'hivern, amb un camp espectacular, i nou. (La veritat, tots ens semblen increibles , pero encara que sigui habitual dir això, el problema es el nostre camp) i amb un partit, contra un rival, teòricament assequible dels poc de la nostra altura, i no molt ben situats a la taula de classificació . A més es pot dir que la baixa del Joan, el "mister" va afectar una mica amb el joc, que no va ser gaire lluit, en quant a joc , va ser un partit en el que no vam jugar molt be. Havíem escalfat molt be, i tot semblava a punt per començar, el sol era protagonista sobre el camp i la pilota va començar a rodar. Els primers minuts, com el partit en general, van ser insipids, no hi havia cap tipus de combinació per part de cap dels dos equips i això va fer que el partit fòs més "físic" amb joc al mig del camp. Encara dient això, hi ha que dir que nosaltres vam començar intentant-ho amb insistència, amb obertures cap a les bandes de l'Espa i el Batlle. Però el de sempre, arriben , passen de mig camp per primera vegada i gol. Però encara va ser pitjor, van marcar sense tenint la pilota. Una combinació desentesa entre l'Alex Trias, el Jordi Balsells i el Xavi Aparició va fer que un jugador rival es quedès sol, i va forçar al Jordi Balsells a fer penalty. No el van xutar gaire be, el Xavi va fer una bona intervenció, va tocar-la tot i que no va poguer fer res per evitar el gol. 1-0 per ells sense haver fet res. El partit va seguir , i els minuts passaven amb un joc que no era molt destacat per cap de els equips, això si, nosaltres atacavem, mitjançamt corners, centres a l'àrea. Però un altre cop, el segon xut que van fer, va ser gol, però va ser una pilota perduda a mig camp, que l'agafà un jugador seu, li va fer al Ubach un caño, (no va ser culpa seva) perque aquell retall li fan a ell i a qualsevol de nosaltres i el xut creuat imparable. 2-0 i la moral bastant baixa, ells havien necessitat molt poc i havien deixat el partit ben encarrilat. Però en una jugada bastant aïllada l'Espa li va fer un barret al seu baix porter, un barret de distància, que va passar per els pels, però que era un gol 2-1, semblava que anavem a remontar, per l'ambient que hi havia, l'objectiu era clar, marcar l'empat abans del descans, que era a res més que 10 minuts, no va poder ser. Després del descans, vam sortir motivats, i ho vem intentar més amb cor que amb les idees clares, però el que realment va passar es, la polèmica del partit. Una falta a pocs metres de l'area, que s'olorava que seria gol, ells chuten, que passa llavors, la pilota, per mi, entra clarissimament, cadascú la seva opinió. Ens vam intentar escapar del -1 que deixava el partit sentenciat, dient que la pilota estava fora de la xarxa, perque realment ho estava. L'arbitre, que havia donat gol, va anul•lar-lo perque a ell li va semblar que havia passat per dalt. El Xavi comença a jugar la pilota, i ells que eren celebrant el gol en una piña, li van a anar al arbitre a demanar-li explicacions, a dir-li que hi havia un forat a la xarxa, l'arbitre finalment va donar el gol per valid, el dona l'anul•la i el dona...i a sobre tres targetes groges, realment inutils. Una actuació realment penosa, a mñes, si tenien un forat a la xarxa, com podien estar jugant...més tard ho vem intentar, però un segon gol de l'Espa en un xut llunyà que establia el final 3-2. L'arbitre va parar el crónometre als 38 minuts, n va afegir tres quan van haver moltissimes aturades. Un partit realment per oblidar, ara a desconectar amb una mica de festa, i tornar ple de forçes per intentar encadenar la última victoria de l'any 2011.

Àlex Villabona

La veterania és un grau

La Salle “A”  5  -  2  La Salle “C”

El derby s’ha resolt clarament a favor dels veterans, però el partit ha estat més igualat del que reflecteix al marcador.

De seguida s’ha vist que els petits pensaven plantar cara, i gràcies a uns Àlex, Rodri i Sergi inexpugnables a darrera la veritat és que en el primer tram han passat poques angúnies defensives, i fins i tot han gaudit d’alguna ocasió per avançar-se al marcador. Però han estat els grans qui ho han fet en transformar el penal que havia xiulat l’àrbitre per unes mans dins l’àrea una mica rigoroses. El gol ha fet una mica de mal, però tot i així els petits han sabut aguantar l’embranzida, fins que la sortida el Pol i l’Espa ha revolucionat el partit. Tant és així que al cap de poc l’Espa empatava de cap en una jugada de lluita i determinació marca de la casa. Han seguit moments de bon joc, però poc abans de la mitja part el Sergi “gran” ha empalmat un bon xut des de fora de l’àrea que ha significat el 2 a 1.

La segona part ha començat amb color blanc (no perquè ningú fos del Madrid, sinó perquè és el color que li ha tocat vestir als veterans) i això s’ha plasmat en dos gols més que deixaven un 4-1 gairebé definitiu. Tot i així, un nou moviment de banqueta del Johan ha tornat a significar un revulsiu i han començat a arribat oportunitats pels dos bàndols. Primer han trobat el premi els grans en un contraatac, però tot seguit el Pol ha fet una gran jugada i l’ha passat a l’Espa que des de l’extrem ha engaltat un bon xut establint el 5-2 definitiu.

Amb el marcador sentenciat, hem agraït el xiulet de l’àrbitre que significava el final del partit... i del fred que estava martiritzant als soferts pares. Alguns han pogut anar ràpidament a refer-se amb un bon sopar, però a alguns altres ens ha tocat esperar el final de la dutxa inacabable sense cap àrbitre per xiular el final. Sort que al final el Johan ha cridat a l’ordre!

Un partit entretingut, on s'ha complert el pronòstic, però on els petits han sortit amb el cap ben alt. Ara només falta que la resta del cos també sigui tant alt com el dels de segon d'ESO!

La veu del vestidor: Àlex Trias

Avui hem jugat contra el florida FC. hem jugat molt bé ja que hem tingut molta possessió. Vam tenir un ensurt ja que el Villa no venia, i es clau el equip. El principi del partit vam tocar molt i molt la pilota , fèiem el que el Joan ens deia “de banda a banda”.  Vam quedar 3-1. Però podríem haver guanyat per mes però com sol entrenem un dia a la setmana doncs no vam poder guanyar per mes. L’actitud va ser molt bona.

Valoració:

·        La porteria: Be però no es que hagin arribat a porta i sol van xutar una vegada i ens van marcar.

·        La defensa: Solida  però ens falta cosa per millorar.

·        El mig camp: Amb un mig del camp perfecte, no es pot definir amb paraules els jugadors de mig del camp: POL CARLOS I TERRAZA.

·        L’atac: Molt be però falta millorar la definició.

Àlex Trias

La veu del vestidor: Àlex Español

El partit de Poble Sec - Salle va ser molt igualat a la primera part, els dos equips van tenir ocasions. Però a la segona, es va començar a notar la diferencia física  i ens en van ficar 5. No varem poder remuntar i el partit va acabar Salle 2- 5 Poble Sec

Valoració:

·        La porteria: Correcte no es va poder fer molt més.

·        La defensa: Jugarem massa endarrerits, però bé.

·        El mig camp: Bons passes però massa quiets.

·        L’atac: Poques ocasions.

 Àlex Español

La Florida no está en USA

La Florida   1  -  3  La Salle Bonanova

Aunque a algunos se lo pudiera parecer por lo que les costó encontrar el magnífico estadio municipal de La Florida en la vecina Hospitalet. ;-) Despues de pasar los terribles Dolomitas (Santa Eulalia, Poble Sec y Singuerlin), al fin un equipo de nuestra altura, tanto física como técnica por lo que decía la clasificación antes del partido. Temperatura fresca (ya era hora) y día soleado, rendimos visita al equipo de La Florida con la esperanza de romper nuestra racha negativa y confirmar las buenas sensaciones emanadas el último día en La Salle.

Comienza a rodar la bola después de guardar un minuto de silencio y rapidamente vemos que el partido va a ser igualado. Con muchas precauciones defensivas, ninguno de los 2 equipos se hace con el mando del partido. El juego discurre en medio campo y en ocasiones se torna embarullado a pesar de los gritos de Joan, reclamando a sus muchachos que echen el balón al cesped y lo muevan de una banda a otra. Una única oportunidad reseñable en estos minutos por parte de Javi, que se planta delante del portero y cruza la pelota en exceso. Pero cuando las cosas se hacen con sentido, al final los resultados llegan y en una salida con criterio por parte de Jordi Balcells, la pelota llega a Pablo Terraza que lanza en largo para que Alex Español en velocidad supere a su marcador y bata al portero rival. Sirva de ejemplo este gol, para que los chicos se den cuenta que en el futbol lo más sencillo suele ser los más efectivo. Y sin tiempo para más, jugadores al vestuario. La segunda parte comienza con un color absolutamente distinto. LSB aumenta un punto la intensidad en la presión, especialmente Carlos Royan y Pol Basso, la defensa adelanta unos metros su línea y el equipo juega más compacto y las ocasiones no tardan en llegar.Así en una falta al borde del área, botada con picadía por Pol Basso deja a Royan frente al portero y lo fusila sin contemplaciones. A partir de aquí llegan los mejores minutos de LSB, con diversas ocasiones de Alex Español y Javi, hasta que otra buena recuperación de Carlos Royan, centro al área y remate de Xavi Batlle a la cazuela. 3- 0 y partido casi decidido.

Royan marcando el 2-0 Ya solo tenian que redondear el partido pero cuando el equipo tenía que jugar más tranquilo, disfrutar de un rival que había bajado los brazos y entregado la cuchara, empiezan nuevamente los pases al contrario, la bajada de intensidad y en estas que La Florida en un contraataque pone el 1-3 en el marcador y los nervios para la afición que ya ha visto esta película más de una vez. Menos mal que en una falta al borde del área, Xavi Aparico saca una buena mano evitando el 2-3.

En resumen partido relativamente cómodo ante un rival que ofreció pocas cosas. Se va notando el trabajo de Joan, en las salidas de balón y en la presión. Hay que corregir las perdidas de balón en el medio campo sobre todo en balones sencillos, y la defensa tiene que acompañar más al equipo en ataque y sobre todo pensar que los partidos duran 70 minutos y no hay que relajarse hasta el final, porque con equipos de otro nivel esas bajadas de intensidad suponen que te sauen del partido en 2 jugadas. A nivel individual dentro del tono correcto de todo el equipo destacar la buenas recuperaciones de Carlos Royan y su presencia en ataque, la intensidad defensiva de Alejandro Rodriguez y Max y el criterio a la hora de jugar la pelota de Pol Basso. El domingo a por otros 3 puntos en Can Caralleu.

La veu del vestidor: Àlex Pujol

Ahir vam jugar contra el Singerlin, són primers a la lliga i es pensàvem que ens cauria una golejada per la informació que hem rebut. A l’inici del partit em pressionat molt be i genial, però una errada va ser suficient per que ens marquessin el primer gol per velocitat. Vam seguir pressionant molt be i vam empatar. La primera part va estar molt igualada però a la segona va sortir un jugador, el dorsal 11 (El pantalons baixats), que li treia 2 o 3 caps al “Rodri” que va fer un partidàs. Tot i haver perdut 2-5 penso que hem fet molt bon treball. Ho important és l’actitud de l’equip davant de rivals físicament superiors.

Valoració:

·      Porteria: Algunes pilotes pràcticament impossibles de parar que ni es veien.

·      Defensa: genial, però es veia superada per la força física dels rivals (especialment el 7 i l’11)

·      Mig del camp: Amb la nova tàctica del Joan del doble pivot ha estat fenomenal

·      Davanters: S’han aprofitat el que es podia les oportunitats, força bé

Pel bon camí!!

La Salle Bonanova   2  -  5  Singuerlin

Les dades que teníem del rival d’avui ens feien témer una nova golejada de les bones al nostre camp: líders, empat en el partit que van jugar contra el S. Eulàlia (que ens en va clavar 9 a nosaltres), victòria 2-5 al camp on la passada setmana varem perdre 5-2...

A la hora de la veritat, però, els hi costat molt trencar la igualtat que ha durat molta estona al marcador ( 2-3 ja entrada la segona part, i amb una claríssima oportunitat del Javi a gran centrada del Carlos Royán ) perquè avui hem fet un bon partit i podem dir clarament que ens hem anat tots molt satisfets per la feina feta.  Hem de felicitar als nois per l’esforç realitzat avui.

El resultat final és exagerat pels mèrits fets per ells: la diferència física d’alguns dels seus jugadors ha fet que aconseguissin marcar gols amb facilitat, però nosaltres hem posat tot el joc i les ocasions per igualar més el partit.

I ¿on han estat avui les claus de la millora?

Per una banda, per una variació tàctica molt encertada per part del Joan:  ha endarrerit lleugerament la posició tant del Villa com del Javi ajudant més a la mitja, deixant sòl al Espa perquè es barallés  contra les torres defensives del  Singuerlín, i poder fer tota la resta de l’equip una forta pressió en tot el camp al rival. La cosa ha funcionat i no els hem deixat jugar gens còmodes.

Per l’altre, l’actitud dels jugadors lluitant i corrent com pocs dies havíem vist. Per mi cal destacar a dos jugadors per sobre de la bona actuació col·lectiva: al Villa, crec que és partit en el que l’he vist treballar més, recuperant un munt de pilotes, i al Rodri, que li ha tocar “ballar amb la més lletja”, un extrem perillosíssim que li treia dos caps i al que ha frenat en quasi totes les jugades.

Altres detalls a tenir en compte han estat la bona definició del Javi davant de porta en els dos gols aprofitant assistències de l’Espa després de recuperar per lluita dues pilotes dividides, i el més que correcte debut del “Jos” a la lliga federada a la segona part.

I, com sempre, un parell de cosetes per buscar una mica de millora:

• Quan l’equip pressiona, ha de fer-ho tothom, sinó no serveix per a res la pressió. Això vol dir que tot l’equip (inclús el porter) s’ha d’avançar sobre l’equip rival ofegant al jugador que porta la pilota i tapant les possibles línees de passada.
• Encara perdem massa pilotes al mig del camp que es converteixen en contraatacs perillosos  per passades donades massa fluixes o precipitades. Amb la pilota en el nostre poder hem jugar més tranquils, buscar línies “netes” de passada (la resta s’ha d’oferir a rebre-la i desmarcar-se) i donar la pilota amb força i seguretat.  Així la tindrem més estona i arribarem més a la porteria contraria.

A seguir per aquest camí!!

JORDI "ESPA"

La pressió i la gespa poden amb nosaltres

Poble Sec   5  -  2  La Salle Bonanova

Avui abans d’arribar al camp del Poble Sec tant jugadors com pares hem fet un important preescalfament: El camp estava a dalt d’una muntanyeta a la que només s’hi podia pujar a peu. Un cop a dalt mentre, delegat i futbolistes jugaven un cop més a “En busca de las fichas perdidas”, la resta dels pares ens preníem un cafè a l’agradable terrassa del bar.

 

Puntualment ha començat el partit i d’entrada hem comprovat que cada línia tenia al menys un jugador de talla considerable, especialment la defensa. Això ha fet que els nostres jugadors sortissin força encongits.

Els primers deu minuts han estat de domini aclaparador del rival amb una molt bona intervenció del nostre porter Xavi en un ma a ma amb un davanter contrari i un larguero seu.

Però al minut 10 una cessió compromesa al porter del Poble Sec ha acabat en corner, i a la sortida del corner l’Espa ha marcat el primer gol (0-1).

A partir d’aquest gol els nostres jugadors s’ho han començat a creure i hem començat a dominar el partit. Quan millor ho estàvem fent, en el minut 22, en una bona jugada del Poble Sec ha vingut el seu primer gol (1-1) i el partit ha entrat en una fase molt igualada.

Pperò en temps afegit, a la sortida d’un corner, ens han marcat el 2-1. Ha quedat clar que s’havia d’evitar els corners de totes totes, ja que les seves torres ens passaven un pam i això els hi donava una gran avantatge en el joc aeri.

Tot i el darrer gol encaixat els nostres han sortit endollats a la segona part i al minut 48 una escapada del Pol ha estat tallada amb un clar penal. Gol del Trias que ha posat la pilota a la base del poste lluny de l’abast del porter. A falta de 20 minuts  aconseguíem l’empat (2-2).

Hem entrat en una fase d’oportunitats per els dos equips, que ha acabat amb un gol d’ells al minut 58 (3-2).

Tres minuts mes tard, una falta del Carlos Royan al límit de l’àrea (l’àrbitre li ha perdonat la vermella) ha acabat en una pilota al mateix escaire que posava el marcador 4 a 2 .

Finalment, a les acaballes del partit en una pilota perduda a la defensa ens han marcat el definitiu 5 a 2.

En conclusió, un partit discret en el que ens ha costat massa desempallegar-nos de la gran pressió del contrari. El jugar en una superfície (herba) diferent a la que entrenem (terra) ens ha perjudicat clarament, ja que la pilota corre menys i agafa més efecte; això ha fet que tinguéssim gran dificultat per treure la pilota de la nostre àrea i que les passades fossin imprecises i ens les tallés el contrari amb facilitat.

A aquest rival el podem guanyar al casa que tindrem el factor camp al nostre favor.

Com en els vells temps

Trinitat Vella   4  -  5  La Salle Bonanova (Escolar)

Avui hem viscut un partit vibrant que m’ha recordat alguns partits èpics de l’any passat (quins temps aquells!): emoció, anades i vingudes, gols, alternatives al marcador... i victòria a l’últim moment.

L’aventura ha començat en el pre-partit per trobar el camp. Hem tingut sort diversa, ja que alguns (justament els que duien les fitxes!) han fet una autèntica passejada per Palamós, Sa Tuna, La Fosca... No, no és que s’hagin perdut per la Costa Brava. Era el nom dels carrers del barri.

Hem començat amb un gol en temps rècord: centrada del rival, passada al defensa, l’Andy pressiona i en el rebot aconsegueix el primer. Però al cap de poc han empatat en un córner on el número 7 ha imposat la seva superioritat física. No obstant, nosaltres jugàvem millor i abans d’acabar la primera part n’hem fet dos més. El primer en un gran xut llunyà del Joan, i el segon en una bona jugada personal del Livio per la banda que s’ha plantat davant del porter i ha definit amb molta sang freda creuant la pilota amb rosca.

Però la segona part hem començat adormits i en un moment ens han empatat. El primer gol ha estat obra novament del múmero 7 en un bon xut llunyà impossible d’aturar, i el segon en una pilota dividida on el mateix número 7 ha fet valer la seva envergadura per molestar l'Àlex, probablement fent-li falta, i això ha permès a un davanter quedar-se sol i empatar.

A partir d’aquí hem començat a apretar, convençuts que es podia guanyar, però el gol no arribava i cada cop que el número 7 tocava la pilota ens venia l’ai al cor. Però finalment l’Andy ha fet una gran jugada dins l’àrea i l’ha passat generosament al Livio perquè marqués el seu segon gol que ens tornava a posar per davant.

A tot aixó el número 7 se n’havia anat i semblava que el gol seria decisiu, però a falta de cinc minuts ens han xiulat una falta al mig camp (si, com les de l’any passat) que s’ha colat per l’esquadra. Se’ns escaparien els tres punts? Ni parlar-ne! Només centrar, el Joan ha completat el seu partit magistral fent una passada avançada pel Sergi. Aquest ha corregut amb tota l’ànima i ha marcat pels pèls. Primer perquè ha arribat un segon abans que el porter, i segon perquè un centímetre més a la dreta i la pilota hagués anat fora.

Els darrers minuts hem perdut una mica la concentració i això ens ha fet patir de valent, però per sort l’Àlex, el Josep i el Jordi han estat contundents al darrera i han evitat un nou disgust.

Partit entretingut, on l'equip capitanejat pel Josep ha posat el que s'havia de posar per guanyar. Han lluitat i, el que també és important, han gaudit. Bona ocasió també per provar variants interessants: Andy en punta, Guille per l’extrem, Livio davanter centre, Joan organitzador... Molt bona nota per tots (míster inclòs)!

La veu del vestidor: Berto

Ahir vam jugar contra els líders i la diferencia d’edat  que hi havia es va notar molt sobre el terreny de joc. Les poques oportunitats que vam tindre, la defensa contraria gaire bé sempre es va anticipar, ens va treure la pilota i no vam poder aprofitar les oportunitats. Hi ha que dir que eren uns jugadors molt alts i corpulents, i al mateix temps semblava que anessin dormits. No ens hem de desanimar, que encara queden molts partits!

Valoració:

·        La porteria: amb seguretat, però els gols van ser quasi impossibles d’aturar.

·        La defensa: Va lluitar però es va veure desbordada

·        El mig camp: Molt segur. Van tocar molt la pilota però no hi havia forma de passar

·        L’atac: bo, però poques oportunitats

El tamany importa

La Salle Bonanova  1  -  9  Santa Eulàlia

La mitja hora llarga de retard ha servit per contemplar l’escalfament de les torres humanes que ens tocaven avui per rivals i fer-nos una idea de la sort que ens esperava.

I els presagis no han tardat en complir-se. La diferència física feia que totes les pilotes dividides caiguessin de la seva banda i, vulguis que no, això es tradueix en un domini i una pressió que tard o d’hora es converteixen en gol. Efectivament, aviat ens han caigut tres gols seguits que deixaven clara la cosa. El primer ha arribat en una pilota a l’olla que el davanter rival ha rematat de cap fent valer la seva alçada (i això que no era dels més alts!). Al cap de poc ens ha arribat el segon en un xut llunyà que semblava que anés fora. De fet, si no fos que la xarxa no enganya, hauríem reclamat que no havia entrat. Per últim, el tercer ha estat en una jugada evitable, ja que ens hem entretingut innecessàriament a darrera i la pèrdua de pilota ha estat nefasta.

Aquí hem començat a treure casta, i la resta de la primera part s’ha vist partit. El Roy ha entrat en joc i això és garantia de control al mig del camp, i per les bandes el Javi i l’Espa han aconseguit escapar-se més d’una vegada de les torres defensives. Aixì ha arribat alguna ocasió clara: un contra un d’Espa, xut ajustat de Javi, córner de mitgeta on només ha fallat el remat... Hem arribat a la mitja part amb la sensació que almenys els faríem suar.

Però a la segona part s’ha repetit el guió, i ens han caigut altra vegada tres gols ràpids. El primer en un penal una mica rigorós, i el segon després d’un xut excel·lent amb l’exterior del número 10, un gran jugador (per tamany i per qualitat) a qui l’entrenador anomenava Rifi desmentint així els rumors de la grada de que es tractava d’Alexis Sánchez. El sisè gol ha estat una altra badada al treure la pilota en defensa. Està molt bé que sortim tocant, de fet és una millora important respecte a altres anys, però encara s’ha de treballar.

Com a la primera part, després dels tres gols ràpids hem aturat l’hemorràgia i hem començat a combinar una mica per cercar, ja no la remuntada, però almenys el gol de l’honor. Encara ens han caigut dos gols més però finalment el Villa s’ha endut una pilota al mig camp, ha avançat tot sol i veient el porter avançat ha enviat un xut bombejat a la xarxa. A la graderia hem saltat com si acabéssim de guanyar el partit.

I per acabar-nos de rematar, Alexis Sànchez ha fet un gol digne del Messi. No deu ser el primer perquè, només rebre la pilota en camp propi, l’entrenador li ha ordenat “¡Pon la moto!”, i efectivament Alexis ha demostrat que aquelles cuixes robustes li proporcionen una cilindrada de 500cc: ha posat la directa sortejant tots els defenses que se li posaven davant com si fossin pedretes de la carretera i només ha frenat davant del Xavi per empènyer la pilota a la xarxa.

Finalment, l’àrbitre ha decidit posar fi al suplici xiulant el final. I el cel, veient-nos tant escaldats, ha decidit remullar-nos descarregant una bona tromba d’aigua.

En fi, un rival d’una altra lliga. Toca passar pàgina i preparar-nos pel Poble Sec que, si fem cas de la classificació, si que són del nostre tamany!

La veu del vestidor: Rodri

El partit Salle-Stoichkov no ha estat malament.

Els gols,  les oportunitats…

Tot estaba decidit que amb l’autoestima que portavem del anterior partit, i que el Joan ens deia que volia anar se’n tranquil a la 1ª part, havia fet que tothom tingués moltes més ganes i més seguritat per guanyar.

Valoració:

·        La portería: Molt segura.

·        La defensa: Molt bé.

·        El mitg camp: Molt de toc, genial.

·        L’atac: Masses oportunitats, però perfecte.