L’any no podía començar millor, almenys si ens mirem el marcador, perquè el joc si que esperem que vagi a més. Malgrat jugar millor que el rival, el partit ha estat travat, incert i perillós fins al darrer moment – tant al camp com a la grada.
De seguida s’ha vist de què aniria el partit. Teníem davant un rival poc ambiciós, que no pressionava a davant ni volia la pilota, però que en canvi teixia una xarxa al mig camp per impedir-nos construir, utilitzant alguna empenta quan calia, i en atac ho confiava tot en la inspiració del número 16, àlias “el pollo”. Davant d’això, hem apostat per un joc de control però amb poca verticalitat. No teníem dificultats per arribar al mig camp, però un cop allà no trobàvem la manera de fer la transició a l’atac. Tant és així que portàvem vint minuts i encara no havíem xutat ni un sol cop a porteria. El primer avís ha arribat en una escapada del Batlle per la banda amb xut final escorat que el porter ha aturat bé. Almenys ens ha servit per començar-nos-ho a creure i posar el pistó que ens faltava. Després ha arribat algun córner resolt sense gaire encert i finalment en un nou atac l’Espa s’ha endut hàbilment la defensa deixant espai per una nova pujada a l’extrem del Batlle. Aquest ha fet una centrada mil·limètrica que el Joan ha rematat de cap tirant-se en planxa de forma molt plàstica i picant la bola de dalt a baix com manen els cànons. La pilota ha agafat l'efecte just per colar-se arran de pal fent inútil l’estirada del porter. Havíem obert la llauna i, conscients del que havia costat, hem seguit apretant per aprofitar l’embranzida. Fruit d’això, el Javi ha rebut una pilota arran de l’àrea i ha decidit provar sort. Li ha sortit un xut bombejat d’aquests que fan tant mal als porters d’aquesta categoria – també a nosaltres – i que ens ha donat un gol d’aquests aparentment fàcils però que valen tant com qualsevol altre. De fet, aquest ha resultat ser absolutament decisiu. Després d’això hem baixat una mica el ritme i ells, sense fer gran cosa, ho han aprofitat per reduir distàncies en una jugada personal del pollo que ha provocat el deliri de la grada local i ha fet augmentar encara més els crits de "¡vamos pollo!".
A la segona part no hi ha hagut gols, però si emoció. La sortida del Berto ens ha donat un bon recurs ofensiu per la banda esquerra. A cada pujada desbordava per velocitat al petit ros que el marcava. Així han arribat algunes ocasions bastant bones, però ens ha fallat el remat final. Ells tampoc no és que fessin gran cosa, i semblaven confiar-ho tot a que alguna badada defensiva li permetés al pollo muntar un ídem. I les badades hi eren, però per sort l’Àlex Pujol estava allà per impedir que es transformessin en gol, amb algunes sortides providencials i sobretot al final aguantant l’u contra u contra el mismíssim pollo. Però estava escrit que tocava pollastre, i enlloc del camp ha estat entre els entrenadors i després a la grada. Ha començat amb un comentari del Joan, poc afortunat però sense ànim violent i encara molt menys reflex de cap actitud agressiva com els rivals s’han afanyat a interpretar. Han seguit algunes imprecacions i comentaris provocadors entre els místers que s’han estès a la grada i que l’àrbitre ha intentat aturar sense gaire èxit. Tot fa pensar que no és el primer cop que s’hi troben i que amb algun visitant més aguerrit deu haver anat a més. Per sort, en aquest cas s’han calmat les aigües i ha acabat el partit sense més incidències.
Un partit que no passarà als anals de la història pel seu bon joc, però que ha suposat els tres primers punts de l’any. Esperem que sigui un bon preludi. De moment a veure si la setmana vinent seguim la ratxa contra el Barcino. L’any passat vam guanyar-li els dos partits, però compte que aquesta temporada sembla bastant més en forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada