Ja en els últims partits de la primera volta de la lliga, la classificació comença a posar a cada equip en el lloc que li correspon:
Hi ha un parell de clubs que sembla que estan un esglaó per sobre de tota la resta: Singuerlín i Santa Eulàlia. Per sota hi ha grupet de quatre equips que van molt igualats: Poble Sec, Sants, PB Barcino i Collblanc-Torrassa. Després, “la nostra lliga”: Canyelles, CP Sarrià, Sant Ignasi, nosaltres i Llefià; i per sota, una mica despenjats, Stoichkov, Trajana-S.Just, Florida i Gornal (aquest encara amb zero punts).
Entre l’últim del segon grup (Collblanc) i el primer del nostre (Canyelles, amb dos punts més que nosaltres) ja hi ha vuit punts de diferència, el que indica que s’ha establert un tall important a la classificació en dos meitats prou separades.
Ahir ens tocava amb un dels “de dalt”, el P.B. Barcino. Els comentaris previs al partit tornaven a ser pessimistes entre els nostres jugadors i, tot hi ha que dir-ho, entre els pares i mares també.
A l’hora de la veritat, però, les coses no han estat ni molt menys molt desequilibrades. El d’ahir va a tornar a ser un d’aquells partits en els que, malgrat sortir derrotats, ens en hem anat a casa amb el cap ben alt per la feina ben feta.
El “míster” planteja el partit amb dos canvis respecte els darrers matxs. Per una banda, la celebrada tornada del lesionat “Villa” permet tornar a formar el 4-3-2-1 amb el doble pivot Javi-Villa. Per l’altra, continua amb la prova endegada els últims minuts a Sant Adrià i situa al Carlos Royán a l’eix de la defensa buscant reforçar el joc defensiu posicional i la sortida de pilota des de darrera.
L’equip surt motivat i molt “endollat” i aconsegueix controlar bé al rival, pressionant-lo força amunt, sense deixar que tingui moltes ocasions clares, les quals el Xavi soluciona amb molt encert. Nosaltres tampoc no ens hem pogut acostar massa a la seva porteria i quasi no hem creat oportunitats aquesta primera part, que acaba amb empat a zero.
La segona segueix amb el mateix guió, però poc a poc ells van arribant més clarament i es veu a venir que acabaran fent-nos un gol en qualsevol moment. Semblava que el penal que ens assenyalen serà la fi de la igualtat (i del partit!!), però el llencen als núvols i això ens dona uns minuts més de “vidilla” i unes energies renovades per seguir lluitant.
Malgrat això, ja faltant pocs minuts, ens el fan en una jugada elaborada per la banda, amb un bon centre al segon pal d’un hàbil i ràpid extrem que va sortir a la segona part. Semblava la fi, però encara la vàrem ser capaços de tenir una oportunitat clara, amb varis xuts i rebots que van deixar la pilota als peus del Livio en una posició difícil per rematar, però amb la porteria buida. Malauradament, no la va poder controlar i la pilota va sortir fora per molt poc. Hagués estat un debut recordat!!
En la jugada següent ens van marcar el segon i enseguida l’àrbitre (que no va parar de xiular-ho tot durant el partit) va assenyalar els vestidors.
En resum, derrota per 0-2, però amb bones sensacions: intensitat, lluita, actitud positiva... que ens han de fer confiar en anar millorant el resultats en el futur i pujar una mica en la classificació.
JORDI "ESPA"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada