Ensenyem les dents

La Salle Bonanova  1  -  3   Sants, U.E.

Avui ens tocava un altre rival “de l’altra lliga”. Potser no dels més forts, però clarament per damunt de la línia divisòria que ve marcada, en bona part, per l’edat dels jugadors. I en aquest cas, la barba delatava clarament que algun dels rivals tenia un o varis anys més que els nostres vailets. Això sense desmerèixer el joc col·lectiu del Sants que, sense necessitar grans individualitats, ens ha estat sometent tot el partit a una pressió terrible.

Amb la classificació a la mà, anàvem predisposats a rebre. Però seguint la línia que vam començar contra el Barcino hem sortit disposats a plantar cara. Fent gala de la màxima intensitat, hem resistit els primers embats del Sants i de mica en mica fins i tot hem començat a trenar algunes jugades d’atac. Tant és així que en una d’elles el Javi ha fet una gran passada a l’espai buit i el Rodri, recordant els seus sprints de l’any passat, s’ha plantat sol davant del porter i l’ha afusellat amb gran sang freda. Ens posàvem per davant i, enduts per l’eufòria, hem estat a punt de fer el segon quan l’Espa ha rematat un córner al pal. Però quedaven molts minuts per davant i el Sants no ha tardat a refer-se i posar les coses al seu lloc. Així, en una de les múltiples jugades d’atac ha aconseguit per fi enviar la pilota a la xarxa. La resta del primer temps ha seguit el seu allau ofensiu, però hem sabut aturar-lo gràcies en part a la intensistat, l’encert del Xavi i, per què no dir-ho, una mica de sort. Però, com molt bé diu el Johan, la sort s’ha de buscar.

Llàstima que ells també la buscaven i l’han trobat només començar la segona part. Una pilota bombejada a la nostra àrea ha tocat en diversos caps, i el darrer era d’un rival que ha arribat un segon abans que el Xavi i l’ha enviat a la xarxa. Ja per davant en el marcador, el Sants ha imposat la seva jerarquia i ha acabat fent fins a sis pals i diverses ocasions clares. Finalment, en una jugada per la banda un habilidós davanter ha arribat fins a la cuina i, enlloc de centrar l’ha xutat al pal del porter sorprenent el Xavi. Un bon gol que feia justícia al joc del rival. El partit estava sentenciat, però al contrari que altres vegades no hem abaixat els braços i hem seguit lluitant per defensar l’honor, sense forces per arribar a dalt però si amb l’ordre necessari per evitar una golejada.

En fi, un resultat digne que comença a vislumbrar que no estem tant lluny de travessar la línia divisòria. Una nota positiva també pel debut del Víctor González que ha demostrat bones maneres en les pujades per la banda esquerra. I en el costat negatiu, la lesió del Trias que només ha pogut jugar quinze minuts. Esperem que no sigui res.

La setmana vinent acabem la primera volta al camp del Canyelles en un matx que sobre el paper pot ser igualat. Si els guanyéssim els igualaríem a punts i ens plantaríem a la part alta de la nostra lliga. O sigui que ja ho sabem: el diumenge toca matinar i no oblidem que, com diria el Guardiola, si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora... podem guanyar al camp del Canyelles!

Remontada!!!

Sant Ignasi   2  -  5   La Salle Bonanova

Próximos ya a finalizar la primera vuelta, nos encontramos con en clásico de la Zona Alta, Sant Ignasi-LSB, clubes con tradición de buen futbol y poca lucha. Otra vez sana envidia por ver que colegios similares al nuestro disponen de unas instalaciones a años luz de lo que ofrece nuestro club. A ver si a fuer de insistir, cala en los dirigentes la necesidad cada vez más imperiosa de contar con un campo acorde a la época y no hablo solo de futbol porque lo hago extensivo al resto de deportes, o si no que nos dejen la opción de decidir si se puede jugar los partidos en una instalación externa.No puede ser que seamos el único campo de tierra de toda la liga.

En cuanto al partido, hora de Premier, a las 14,15 comienza a rodar el balón y desde luego no con buenos augurios. Rapidamente Sant Ignasi, con 4 chicas en su equipo, toma las riendas del match y somete a una presión asfixiante a nuestros chicos. Una rápida y habilidosa extremo izquierdo trae de cabeza a la defensa y en un corner en el minuto 5, se cumple el dicho castellano de: bicho que vuela a la cazuela. Otra vez a remar contra corriente

Pero ni por esas reaccionamos y ale minuto 15 jugada embarullada dentro del área, falta de contundencia ( y ya van unas cuantas) y 2-0 al electrónico.

A partir de aquí, parece que el equipo entra en el partido y se suceden ocasiones en ambas porterias, especialmente Alex Español que después de un buen recorte no acierta con el marco rival y otra de Rodri, desbordando por su banda que envía fuera de la portería.

En el minuto 27, se produce la jugada clave del partido, Villa porfía una bola y lanza un chut blandito que el portero rival decide convertir en el primer regalo de la tarde. A partir de aquí Sant Ignasi se descompone y las oportunidades caen en tropel. Javi, primero y Villa después tienen oportunidad de empatar, pero al final es Espa, el que en una jugada de picardía, despues de un balón recuperado en medio campo se aprovecha de un mal entendimeiento de defensa y portero y marca el 2-2. Cuando se tiene agresividad y robas balones en campo contrario es más fácil llegar a la portería contraría porque evidentemente está más cerca. Puede parecer una cosa muy simple, pero es algo que tienen que trabajar todo el equipo, especialmente nuestros medios. No puede ser que los jugadores rivales reciban en medio campo y pueda controlar y girarse sin que tengan un rival encima. Es aquí donde hay que morder.

Llega el descanso con la sensación de que todo está por decidir por lo menos se ha conseguido detener la hemorragia de los primeros minutos. En la segunda parte la tónica es la del final del primer tiempo, sin haber un dominador claro, las oportunidades más claras son de LSB, Javi en el minuto 2 chuta alto y en el 10 pase largo entre líneas y Espa delante del portero lo bate de una bonita vaselina. Y en el 17 el golazo de la tarde, falta al borde del área y Bertolín que borra de un plumazo las telarañas de la porteria contraría. Justo premio para un jugador que crece día a día y que va ganado confianza.

De aquí al final intercambio de ataques y Alex Español que culmina su tarde mágica con un hat trick y dos buenas intervenciones de Xavi en sendos 1 contra 1. Bien por el portero, su trabajo en los entrenamientos se está notando.Y la que para mi es la jugada del partido, salida rapida de Berto por el lateral, pase a Javi que prolonga a Livio y este a Español que después de un recorte dispara fuera, un contrataque al más puro estilo Real Madrid. 4 toques y ocasión de gol.

Para finalizar las sensaciones que me deja el equipo después de casi una vuelta. La reordenación táctica bajando a Royan al centro de la zaga me parece un acierto. Ha dado consistencia y salida de bola aun perdiendo control en medio campo. Los medios campo tienen que llenar más campo y sobre todo ser más agresivos en la presión al centro del campo rival, además de ofrecerse cuando tenemos la pelota en posesión. Muchas veces parece que el que tiene la pelota tiene la peste porque todos sus compañeros se esconden. Me consta que Joan incide especialmente en estos temas pero al final son los jugadores los que los tienen que poner en práctica.  Otra asignatura pendiente son los saques de nuestro portero y los del rival. Vemos pasar la bola por encima de nuestras cabezas y como caen sistematicamente a los pies del contrario con el agravante de que si el saque es de nuestro portero estan encarados y en disposición de iniciar una jugada de ataque. Hay que disputar los balones por arriba y saber colocarse.

Pienso que este equipo tiene que empezar a dar problemas a los de la otra liga, no se puede conformar en ganar  a los de abajo y que cuando juguemos con los de arriba se vaya con un carro de goles. Hay que ser más ambiciosos y salir desde el minuto 1 enchufados, por que este sabado teniamos a Papa Noel en la portería rival, pero esto con otros equipos de más nivel supone que has perdido el partido y probablemente te han goleado. De modo que la próxima jornada con el Sants a ver si lo poneis en práctica.

No baixem mai els braços

La Salle Bonanova   0  -  2   Penya Barc. Barcino

Ja en els últims partits de la primera volta de la lliga, la classificació comença a posar a cada equip en el lloc que li correspon:

Hi ha un parell de clubs que sembla que estan un esglaó per sobre de tota la resta: Singuerlín i Santa Eulàlia. Per sota hi ha grupet de quatre equips que van molt igualats: Poble Sec, Sants, PB Barcino i Collblanc-Torrassa. Després, “la nostra lliga”: Canyelles, CP Sarrià, Sant Ignasi, nosaltres i Llefià; i per sota, una mica despenjats, Stoichkov, Trajana-S.Just, Florida i Gornal (aquest encara amb zero punts).

Entre l’últim del segon grup (Collblanc) i el primer del nostre (Canyelles, amb dos punts més que nosaltres) ja hi ha vuit punts de diferència, el que indica que s’ha establert un tall important a la classificació en dos meitats prou separades.

Ahir ens tocava amb un dels “de dalt”, el P.B. Barcino. Els comentaris previs al partit tornaven a ser pessimistes entre els nostres jugadors i, tot hi ha que dir-ho, entre els pares i mares també.

A l’hora de la veritat, però, les coses no han estat ni molt menys molt desequilibrades. El d’ahir va a tornar a ser un d’aquells partits en els que, malgrat sortir derrotats, ens en hem anat a casa amb el cap ben alt per la feina ben feta.

El “míster” planteja el partit amb dos canvis respecte els darrers matxs. Per una banda, la celebrada tornada del lesionat “Villa” permet tornar a formar el 4-3-2-1 amb el doble pivot Javi-Villa. Per l’altra, continua amb la prova endegada els últims minuts a Sant Adrià i situa al Carlos Royán a l’eix de la defensa buscant reforçar el joc defensiu posicional i la sortida de pilota des de darrera.

L’equip surt motivat i molt “endollat” i aconsegueix controlar bé al rival, pressionant-lo força amunt, sense deixar que tingui moltes ocasions clares, les quals el Xavi soluciona amb molt encert. Nosaltres tampoc no ens hem pogut acostar massa a la seva porteria i quasi no hem creat oportunitats aquesta primera part, que acaba amb empat a zero.

La segona segueix amb el mateix guió, però poc a poc ells van arribant més clarament i es veu a venir que acabaran fent-nos un gol en qualsevol moment. Semblava que el penal que ens assenyalen serà la fi de la igualtat (i del partit!!), però el llencen als núvols i això ens dona uns minuts més de “vidilla” i unes energies renovades per seguir lluitant.

Malgrat això, ja faltant pocs minuts, ens el fan en una jugada elaborada per la banda, amb un bon centre al segon pal d’un hàbil i ràpid extrem que va sortir a la segona part. Semblava la fi, però encara la vàrem ser capaços de tenir una oportunitat clara, amb varis xuts i rebots que van deixar la pilota als peus del Livio en una posició difícil per rematar, però amb la porteria buida. Malauradament, no la va poder controlar i la pilota va sortir fora per molt poc. Hagués estat un debut recordat!!

En la jugada següent ens van marcar el segon i enseguida l’àrbitre (que no va parar de xiular-ho tot durant el partit) va assenyalar els vestidors.

En resum, derrota per 0-2, però amb bones sensacions: intensitat, lluita, actitud positiva... que ens han de fer confiar en anar millorant el resultats en el futur i pujar una mica en la classificació.

JORDI "ESPA"

Tangana al camp del Trajana

Penya Barc. Trajana   1  -  2   La Salle Bonanova

L’any no podía començar millor, almenys si ens mirem el marcador, perquè el joc si que esperem que vagi a més. Malgrat jugar millor que el rival, el partit ha estat travat, incert i perillós fins al darrer moment – tant al camp com a la grada.

De seguida s’ha vist de què aniria el partit. Teníem davant un rival poc ambiciós, que no pressionava a davant ni volia la pilota, però que en canvi teixia una xarxa al mig camp per impedir-nos construir, utilitzant alguna empenta quan calia, i en atac ho confiava tot en la inspiració del número 16, àlias “el pollo”. Davant d’això, hem apostat per un joc de control però amb poca verticalitat. No teníem dificultats per arribar al mig camp, però un cop allà no trobàvem la manera de fer la transició a l’atac. Tant és així que portàvem vint minuts i encara no havíem xutat ni un sol cop a porteria. El primer avís ha arribat en una escapada del Batlle per la banda amb xut final escorat que el porter ha aturat bé. Almenys ens ha servit per començar-nos-ho a creure i posar el pistó que ens faltava. Després ha arribat algun córner resolt sense gaire encert i finalment en un nou atac l’Espa s’ha endut hàbilment la defensa deixant espai per una nova pujada a l’extrem del Batlle. Aquest ha fet una centrada mil·limètrica que el Joan ha rematat de cap tirant-se en planxa de forma molt plàstica i picant la bola de dalt a baix com manen els cànons. La pilota ha agafat l'efecte just per colar-se arran de pal fent inútil l’estirada del porter. Havíem obert la llauna i, conscients del que havia costat, hem seguit apretant per aprofitar l’embranzida. Fruit d’això, el Javi ha rebut una pilota arran de l’àrea i ha decidit provar sort. Li ha sortit un xut bombejat d’aquests que fan tant mal als porters d’aquesta categoria – també a nosaltres – i que ens ha donat un gol d’aquests aparentment fàcils però que valen tant com qualsevol altre. De fet, aquest ha resultat ser absolutament decisiu. Després d’això hem baixat una mica el ritme i ells, sense fer gran cosa, ho han aprofitat per reduir distàncies en una jugada personal del pollo que ha provocat el deliri de la grada local i ha fet augmentar encara més els crits de "¡vamos pollo!".

A la segona part no hi ha hagut gols, però si emoció. La sortida del Berto ens ha donat un bon recurs ofensiu per la banda esquerra. A cada pujada desbordava per velocitat al petit ros que el marcava. Així han arribat algunes ocasions bastant bones, però ens ha fallat el remat final. Ells tampoc no és que fessin gran cosa, i semblaven confiar-ho tot a que alguna badada defensiva li permetés al pollo muntar un ídem. I les badades hi eren, però per sort l’Àlex Pujol estava allà per impedir que es transformessin en gol, amb algunes sortides providencials i sobretot al final aguantant l’u contra u contra el mismíssim pollo. Però estava escrit que tocava pollastre, i enlloc del camp ha estat entre els entrenadors i després a la grada. Ha començat amb un comentari del Joan, poc afortunat però sense ànim violent i encara molt menys reflex de cap actitud agressiva com els rivals s’han afanyat a interpretar. Han seguit algunes imprecacions i comentaris provocadors entre els místers que s’han estès a la grada i que l’àrbitre ha intentat aturar sense gaire èxit. Tot fa pensar que no és el primer cop que s’hi troben i que amb algun visitant més aguerrit deu haver anat a més. Per sort, en aquest cas s’han calmat les aigües i ha acabat el partit sense més incidències.

Un partit que no passarà als anals de la història pel seu bon joc, però que ha suposat els tres primers punts de l’any. Esperem que sigui un bon preludi. De moment a veure si la setmana vinent seguim la ratxa contra el Barcino. L’any passat vam guanyar-li els dos partits, però compte que aquesta temporada sembla bastant més en forma.