La Salle Bonanova 8 - 1 Llefià
La segona volta no podia començar millor. Ens visitava el Llefià, que al partit d’anada ens va amargar el debut en el famòs partit del gol fantasma de l’Andy. Veníem amb ganes de revenja i ens l’hem pres a gust gràcies sobretot a una primera part per emmarcar: defensa ordenada, control al mig camp, Javi pletòric, Villa imparable i Pol estelar.
A l’escalfament hem pogut comprovar que l’equip rival estava clarament descompensat; quatre torres humanes rodejades de nens que semblaven els seus germans petits. No calia ser un endeví per saber d’on vindria l’amenaça, i efectivament els quatre mosqueters s’han distribuït estratègicament en totes les línies: sota els pals el porter, en defensa l’immens central, al mig camp el capità i al davant el famós Vaquero amb les pistoles preparades.
Però avui les bales les hem posat nosaltres, i al minut 10 el Terry ha controlat una pilota prop de l’àrea i s’ha inventat una passada intel·ligentíssima a l’espai. El Villa molt atent ha capturat la pilota i l’ha col·locat per l’escaire. Si el primer gol ha estat bonic, el segon ja ha estat una obra d’art del Javi. Li arriba una pilota forta, d‘esquena a la porteria i rodejat per tres rivals. Però amb un sol gest ho arregla tot: toc d’esperó que hauria signat Andrés Iniesta, es gira, fa dues passes i com per art de màgia es troba sol davant del porter a qui només ha d’afusellar.
Encara no ho havíem vist tot. Al següent atac, el Pol rep una pilota, amaga un control però en realitat salta deixant passar la bola fins el Javi que posa la directa i, sol davant del porter, la cedeix generosament al Villa amb una passada tipus Laudrup. Un altre gol de bandera.
Seguíem tenint gana i hauríem pogut augmentar les distàncies si l’Espa hagués marcat el penal que li havien fet a ell mateix. L’ha tirat a col·locar però se n’ha anat fora per molt poc. Sort que al cap de poc s’ha tret l’espina. En un córner molt ben llançat pel Berto, la pilota ha sortejat les torres i ha anat a parar a peus del més menut que aquest cop no ha perdonat. I encara abans del descans ha arribat el cinquè en un contraatac vertiginós. Rebuig en defensa que captura el Villa, posa la directa i quan arriba davant del porter el supera amb molta sang freda.
La segona part no ha estat tant lluïda, però hem arrodonit la golejada. I això que només començar el Vaquero ha fet diana en una falta directa. Cap problema. Allà estava el Villa per demostrar que encara li quedava un cartutx. Control dins l’àrea i una vegada més ho fa fàcil. Sisè gol de l’equip i quart en el seu compte particular. Tants com els que havia fet en tota la primera volta! Encara hi ha hagut temps perquè el Javi fes el setè al coronar un ràpid contraatac i el Roy arrodonís la golejada rematant un nou córner.
Bon partit. És esperançador veure la millora de l’equip. Avui hem passat per damunt d’un rival que fa quatre mesos ens havia guanyat. És clar que aquest cop comptàvem amb l’efecte patatal i, especialment, amb unes admiradores i una pancarta que sembla que ens duran sort. A veure si vénen sovint!
