 |  |  |
El nom de “campionat escolar” sembla suggerir partits de pati de col·legi: igualats, d’anada i tornada, tots darrera la pilota... Avui ha quedat clar des del proper moment que no seria així. Només calia veure que els rivals ens treien un pam... als pares! Costa imaginar-se aquells "nens" al costat dels nostres fent l'examen d'història romana. Més aviat venien ganes de preguntar-los si era bon moment per invertir a la borsa! I no parlem del joc: passades de professional en defensa, xuts potents, extrems vertiginosos.
La veritat és que no sé si hem fet més el paperina nosaltres corrent darrera les torres del Maddock o ells jugant amb els que podien ser els seus germans petits. De fet em quedo amb el nostre paper. Almenys l’alicient d’aturar les seves embestides ens ha fet mantenir la concentració fins al darrer minut, i fins i tot cal considerar que el resultat final és més que digne.
He de confessar que he arribat a mitja part, cosa que m’ha estalviat mitja hora de fred, però els pares més valents m’han explicat que estàvem fent d’espàrrings davant uns nens de quinze anys confessats, i que de moment perdíem per 3 a 0. Això si, he arribat a temps de sentir com el Joan els hi deia als nostres nois que a la segona part canviaríem de tàctica. Entre això i que aquesta part el camp feia baixada cap a la seva porteria, hem arreplegat forces per animar a la remuntada. Però només començar, un dels extrems ha agafat la pilota al mig camp i, després de batre el rècord dels 100 metres llisos, l’ha ficat a la porteria.
Lluny de desanimar-nos, hem aguantat bé els nous atacs i hem començat a treure el nas per la seva àrea. Tant és així que en una de les pujades ens han xiulat falta a favor prop de l’àrea. El Pol l’ha executat amb un xut ras i sec... i el porter ni l’ha vist! El gol de l’honor era just, si no pel joc, almenys per les ganes i l’orgull que hi estàvem posant.
Però els gegants eren massa poderosos, i el gol no els ha fet trontollar. Han seguit atacant i només la gran actuació del Xavi ha evitat que els dígits del marcador comencessin a girar tant ràpid com els seus extrems. Però finalment han arribat un parell de golets més per arrodonir el resultat de tennis. Nosaltres també hauríem pogut marcar en una altra falta en què el Pol ha amagat que repetia el xut del primer gol però al darrer moment ha fet una passada al Jordi Carbajo que estava sol, i no ha pogut empalmar-la per poc..I també al darrer minut una rematada del Livio ha obligat el porter rival a lluir-s’hi.
En aquest moment, ja havíem descobert que tot plegat era una pantomima de Carnestoltes i que el partit no comptava pel campionat. En fi, haurà servit per treure’ns el “mono”, i almenys tenim un cap de setmana llarg per davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada