Veníem
disposats a menjar-nos al Pollo a l’ast i és ell qui se’ns ha menjat. I amb
patates.
Si la
semana passada va quedar clar que encara no podem optar a la cua del lleó, avui
hem hagut de comprovar que també ens discuteixen el cap del ratolí.
I és
que avui el Trajana ens ha passat la mà per la cara. D’acord que l’entrenador
era un histriònic, el Pollo un xulo-piscines, els pares protestaven per res i
les mares cridaven com peixateres. Però han sortit amb el que s’ha de tenir,
s’han plantat bé al camp i no han permès que en cap moment ens sentíssim
còmodes.
Probablement
la derrota s’ha començat a gestar una hora abans, quan els nens han hagut de
fer l’escalfament sense més companyia adulta que la del Vincenzo que per sort
havia estat matiner i després del Víctor que ha hagut de descuidar altres
obligacions per atendre la banqueta. Això de l’auto-gestió del vestidor que es
va inventar el Rijkard no sembla el mètode més adequat per uns nens que se
suposa que no només vénen per fer esport sinó també per adquirir uns valors de
lluita i perserverança. Ho sento però cal ensenyar-li la targeta groga al
Johan. La mateixa empenta que posa per engrescar els nens durant els partits l’hauria
hagut de posar en la lluita contra els llençols que se li havien enganxat.
Posats
a polemitzar, i sense pretendre defensar tòpics sexistes, mala nota també per
la colegiada que s’ha menjat tots els fores de joc rivals, que no han estat pocs.
No és que hagi influït en el resultat, perquè ha repartit els errors cap als
dos costats, per exemple quan no ha xiulat ni falta en una entrada que ha
deixat sagnant la cama del Pollo (com ell s’ha encarregat de demostrar durant
la resta del matx). Si voleu riure, podeu mirar el joc de despropòsits de la
fitxa tècnica: resulta que hem començat guanyant 2-0! Amb una mica de sort ens
hauria pogut donar el partit per guanyat.
Anant
al partit, després d’uns primers cinc minuts bastant decents, ens hem oblidat de
construir i el partit s’ha decantat cap al terreny que ells havien plantejat: joc
anodí i buscar el desequilibri en la seva arma secreta, que avui ja no era
secreta però ens ha fet més mal que a l’anada. El recital del Super-Pollo ha
començat en una de les tìpiques pilotes llargues on se’n va per velocitat, el
Xavi dubta a la sortida, i ell arriba amb avantatge i marca. En un mig intent
de rebel·lió, hem augmentat una mica el ritme i fruit d’això ha arribat l’empat
en un centre-xut del Joan on el porter hauria pogut fer més. Semblava que la
primera part acabaria amb aquest empat, però al darrer minut han llançat una
falta que ha rebotat en el Pol amb tant mala sort que s’ha colat per tota
l’esquadra.
Quedava
tota una part per remuntar, però no hem sortit amb l’actitud necessària per
fer-ho. Al contrari, ha estat el Pollo qui ha marcat en un dels seus típics
contracops. Aquest gol si que ens ha fet treure l’orgull. El Joan ha ordenat
una defensa de tres i, per segon cop en el partit, els hi hem fet sentir la pressió
del patatal. Així hem escurçat distàncies gràcies a un xut del Javi que ha
rebotat en el cap d’un defensa abans d’entrar. Favor per favor. No ens hem
aturat aquí i, malgrat que ells també creaven perill, hem aconseguit anivellar
el marcador quan el Villa, amb bon instint de davanter centre, ha caçat una
pilota dins l’àrea i l’ha engaltat dintre.
Semblava
que havíem fet el més difícil i que fins i tot podríem acabar guanyant, però l’alegria
ha durat dos minuts. Novament el Pollo s’ha encarregat d’amargar-nos la festa
amb el seu tercer gol particular. Aquí si que ja no hem aixecat cap i, malgrat
els dos pals del Javi, són ells qui han explotat els nostres riscos defensius
per fer-nos-en dos més. Primer en una vaselina molt bonica del menut 10, i finalment
hem hagut d’aguantar la quarta celebració del Pollo.
Aquest
resultat ens complica el títol de la lliga dels ratolins. El Trajana ens empata (i
ens guanya per goal average), i si el Sant Ignasi ha guanyat se’ns escapa a
quatre punts. Ara si que, més que mai, toca apretar les dents i llevar-se ben
d’hora, ben d’’hora (i no miro a ningú!).
