dissabte, 24 de març del 2012

Un contra un: Àlex vs Chove

Àlex: el de les sortides providencials
                                   Defensats pel Xavi i l’Àlex Pujol
                                   no ens fa por la pluja ni la tramontana
                                   d’una sola cosa pots estar segur
                                   la porteria està ben guardada
                                   Sempre diuen que ens fotran una bona pallissa
                                   però a la mitja part ja estan desesperats
                                   L’Àlex els diu no tingueu pressa
                                   els gols poden esperar
                                   perdre el partit no m’interessa
                                   ja me’ls marcareu demà
 La setmana vinent: família Trias o Mortola  

Bon partit, però massa rival


La Salle Bonanova  4 LPoble Sec

Abans de començar el partit hem pogut constatar que tornaríem a tenir al davant les torres dels contraris que van jugar al partit d’anada.
Des del mes de Novembre els nostres jugadors han crescut i han millorat força, però els del Poble Sec també ho han fet... i segueixen sent un any més grans que nosaltres.

El partit ha començat força malament amb una gran pressió del contrari que ha acabat amb un gol ja al minut 6. La Salle no s’ha encongit i ens hem defensat molt ordenadament i hem pogut llançar uns quants atacs. El partit ha estat força igualat fins al final de la primera part, però al minut 33 ens han marcat el seu segon gol.
La segona part ha estat de clar domini del Poble Sec que ja cap al final del partit ens han acabat marcant dos gols; avui nosaltres no hem estat capaços de fer cap gol.

El punt clau del partit ha estat en la pressió que el contrari ha fet sobre els nostres jugadors. Ells estaven ben posicionats al camp i corrien de seguida a pressionar als nostres jugadors, provocant que La Salle perdés ràpidament la pilota. Aquesta pressió es la gran diferència del Poble Sec de la primera volta, això es el que ha fet que tot i jugant en cas contrari ens hagin guanyat amb més diferència de gols que al seu camp.

Avui hem aprés alguns punts que ens podem aplicar nosaltres:
1.- Hem de córrer més per pressionar al contrari i així dificultem el joc del contrari.
2.- Hem de córrer més per desmarcar-nos i el company que té la pilota tingui opcions de pase.
3.- Hem de practicar el pase per evitar la pèrdua ràpida de la pilota.

Si som capaços de córrer més i pressionar al contrari, d’aquesta derrota en traurem una gran experiència.

dijous, 22 de març del 2012

Convocatoria escolar y federado 23/24 Marzo 2012


CONVOCATÒRIA ESCOLAR: LSB "B" - DAUMAR " A" (convocats a les 18:20 divendres 23) - HORA DEL PARTIT : 19:15

Marcel
Joan
J.Carbajo
Cerezo
Josep
Berto
Xavi Ferrer
Xavi A.
Livio
Andy



CONVOCATÒRIA FEDERAT: LSB "B" - APA POBLE SEC "A" (convocats a les 9:30 dissabte 24)- HORA DEL PARTIT : 10:30

Àlex Pujol
Max
Trias
Pol
Carlitos
Javi
Espa
Batlle
Victor
Balsells
Ubach
Jandro
Villa
Pablito
Guille

Joan Coll

dimecres, 21 de març del 2012

Un contra un: Anna vs Àlex

Espa: el motor que mai no s'aturava
Hi havia una vegada un davanter petit, petit, però ràpid, ràpid. I corria, saltava, marcava de cap, amb un peu, amb l’altre, amb un genoll, amb l’altre, amb un nas, amb l’altre… que només en té un? És el meu conte!
Quan no està for de joc, perilla la porteria contrària. Quan no està a la vista, perilla tot. I sinó que li preguntin al Luis del Olmo!

 La setmana vinent: família Pujol 

diumenge, 18 de març del 2012

Un ciclón pasó por L´Hospitalet

Santa Eulàlia  13  -  2  La Salle Bonanova


Comenzaba el temible Tourmalet para nuestros chicos, despues de 4 partidos relativamente plácidos y con una significativa mejora desde los primeros partidos de la primera vuelta, de modo que confiabamos en ofrecer una mejor imagen que en el partido de la primera vuelta.
Al final, nada más lejos de la realidad, la diferencia de fuerza física y mejor calidad técnica a partes iguales han supuesto una losa imposible de levantar para nuestros jovenes jugadores.
Y eso que nos las dabamos muy felices cuando en el minuto 3 en una rápida contra Javi se marcha entre 2 contrarios y desde el borde del área  inaugura el marcador. Pero poco dura la alegría en casa del pobre, en el minuto 10 balón tonto perdido en el medio campo y a pesar de la parada de Xavi, el 1-1 sube al marcador.
Poco después, corner a favor del Santa Eulalia y remate desde el área pequeña a las mallas. Vale que estos tíos son muy grandes y la ponen muy bien, pero no puede permitir un remate en el area pequeña sin que nadie haga nada ni siquiera se estorbe al delantero rival. Hay que estar más atento en estas jugadas.
A partir de aquí, a pesar de la innegable lucha de los chavales, se ha impuesto la mayor fuerza física de los del Baix Llobregat. Usain Bolt transformado en jugador de futbol ha penetrado entre nuestras líneas como cuchillo en mantequilla y el Santa Eulalia ha puesto tierra de por medio con pocas dificultades. Al descanso 5-1 y lo que es más grave la moral por los suelos.
Si la primera parte ha tenido poca historia la segunda ha sido un auténtico suplicio, puesto que los hospitalinos han asediado nuestra meta y a pesar de las buenas intervenciones de Xavi no hemos podido evitar que hayamos tenido que recger la pelota hasta 8 veces más de nuestra portería, eso sin contar algún que otro gol fantasma y algún penalty no señalado por gentileza del arbitro. Por nuestra parte poca cosa que reseñar, un buen gol en una combinación de Javi, Villa remate final de Espa y otra buena ocasión de este marrada por poco, pero bueno el pescado ya estaba vendido.
Este resultado no empaña la excelente campaña que los chicos están realizando y hay que asumir que este equipo está jugando otra liga que no es la nuestra. Los próximos compromisos ante Poble Sec y Singuerlin marcarán nuestra evolución este año y aunque son  superiores creo que son claramente más asequibles que Santa Eulalia por lo que no hay que descartar un buen resultado, eso si luchando con todas las fuerzas hasta el minuto 70.
Hasta la próxima...

Javier Fernández Manteca

dilluns, 12 de març del 2012

Tràmit superat

La Salle Bonanova   -  1  PB Stoichkov
Amb el partit d’ahir tancàvem la ronda de quatre partits contra rivals que estàvem o a “la nostra lliga” o per sota nostre a la classificació. La valoració d’aquest mes quasi no pot ser millor: 3 victòries (LLefià, Gornal i Stoichkov) i un empat (al camp del Canyelles). Total: 10 punts sobre 12 possibles i quatre partits invictes. Bé!!.
Amb el Stoichkov varem sortir un pèl relaxats: el resultat del partit d’anada i el bon joc desplegat en els darrer partits en feien pensar en una victòria fàcil i en ho hem pres amb una certa calma.
El rival ha millorat respecte a la primera volta i no ens ho ha posat fàcil al inici del partit. Tampoc ha ajudat molt la nostra “espessor”: no hem estat molt fins al començament i no hem lligat masses jugades. Sort que el Villa ha estat hàbil en un atac i ha ficat la punta del peu per fer el primer passada ja la meitat de la primera part.
Això ens ha donat calma i hem lligat alguna bona jugada tocant la pilota una mica més. D’una d’aquestes ha sortit el segon gol: combinació entre el Pol i el Javi, que li torna molt bé una paret al Pol que la clava a la xarxa amb un gran tret des de fora l’àrea. Molt bon gol.
Poc abans del descans el Javi fa una gran jugada personal sortint-se de tres defenses i creuant la pilota davant la sortida del porter. Com s’acostuma a dir en aquestos casos “la fi justifica els mitjans”, tot i que el recurs d’agafar la pilota, baixar el cap i posar-nos a regatejar a tot el que ens surt per davant fins que ens la prenen està massa estès en el nostre equip i hauríem d’aixecar una mica més el cap quan tinguem la pilota mirant als nostres companys desmarcats.
Amb el 3-0 la segona part ja no té quasi història. El Javi fa el quart (el primer de cap dels 15 que porta) anticipant-se a la defensa en una pilota que anava botant per l’àrea, i ells fan el del “honor” poc abans del final.
Ara comencen la “travessa del desert”: Santa Eulàlia (líders molt sòlids) a casa seva, després rebem al Poble Sec (quarts) i la setmana següent anem al camp del Singuerlín (segons) abans de les vacances de Setmana Santa. Aquí és quan hem de demostrar tot el que hem millorat des de que ha començat aquesta lliga.
Tenim el desavantatge de la diferència física que suposa ser un any més petits, però hem de vendre cares les nostres derrotes si és que s’arriben a produir. Ens esperen tres partits que demanen màxima intensitat i concentració. Confiem tots en aquest equip i sabem que podem fer un bon paper. Ara només queda demostrar-ho.
Us deixo un vídeo per que gaudiu una mica de l’essència del bon futbol que tenim la sort de veure actualment.
JORDI "ESPA"

diumenge, 11 de març del 2012

Un contra un: Vicente vs Alex

Berto: altes prestacions
Un any més és el sostre de l'equip, i un any més ens demostra que encara no ha arribat al seu sostre, ni a nivell físic ni a nivell tècnic, perquè cada dia li descobrim noves habilitats: contundència, pujades a l'atac, xut, córners...
Al final del partit amb el Trajana el seu marcador feia cara d'haver-se menjat mitja poma amb mig "regal". Esperem que segueixi donant als seus rivals més problemes que el llibre de mates, enlloc de posar-se d'acord amb la seva germana per convertir can Bertolin en un servei  d'urgències.
 La setmana vinent: família Español 

diumenge, 4 de març del 2012

Un contra un: Alejandro vs Alejandro

Alejandro: la improvisación
Aquest any han obert el foc als Rodríguez, cosa que vol dir que els hi ha tocat improvisar. I han superat la prova amb nota, tant en el terreny musical com en una inspirada imitació mútua totalment imprevista i hilarant.
També li hem de posar bona nota al Jandro per la ràpida adaptació a la nova posició com a lateral. Potser ell troba a faltar els gols de l'any passat però a canvi hem guanyat una poderosa arma a la banda dreta, contundent en defensa i incisiu en les pujades. En el seu cas no es pot dir que no hi posi c...


 La setmana vinent: família Bertolín