diumenge, 26 de febrer del 2012

Una de vaqueros, gols i pancartes

La Salle Bonanova  8  -  1   Llefià


La segona volta no podia començar millor. Ens visitava el Llefià, que al partit d’anada ens va amargar el debut en el famòs partit del gol fantasma de l’Andy. Veníem amb ganes de revenja i ens l’hem pres a gust gràcies sobretot a una primera part per emmarcar: defensa ordenada, control al mig camp, Javi pletòric, Villa imparable i Pol estelar.
A l’escalfament hem pogut comprovar que l’equip rival estava clarament descompensat; quatre torres humanes rodejades de nens que semblaven els seus germans petits. No calia ser un endeví per saber d’on vindria l’amenaça, i efectivament els quatre mosqueters s’han distribuït estratègicament en totes les línies: sota els pals el porter, en defensa l’immens central, al mig camp el capità i al davant el famós Vaquero amb les pistoles preparades.
Però avui les bales les hem posat nosaltres, i al minut 10 el Terry ha controlat una pilota prop de l’àrea i s’ha inventat una passada intel·ligentíssima a l’espai. El Villa molt atent ha capturat la pilota i l’ha col·locat per l’escaire. Si el primer gol ha estat bonic, el segon ja ha estat una obra d’art del Javi. Li arriba una pilota forta, d‘esquena a la porteria i rodejat per tres rivals. Però amb un sol gest ho arregla tot: toc d’esperó que hauria signat Andrés Iniesta, es gira, fa dues passes i com per art de màgia es troba sol davant del porter a qui només ha d’afusellar.
Encara no ho havíem vist tot. Al següent atac, el Pol rep una pilota, amaga un control però en realitat salta deixant passar la bola fins el Javi que posa la directa i, sol davant del porter, la cedeix generosament al Villa amb una passada tipus Laudrup. Un altre gol de bandera.
Seguíem tenint gana i hauríem pogut augmentar les distàncies si l’Espa hagués marcat el penal que li havien fet a ell mateix. L’ha tirat a col·locar però se n’ha anat fora per molt poc. Sort que al cap de poc s’ha tret l’espina. En un córner molt ben llançat pel Berto, la pilota ha sortejat les torres i ha anat a parar a peus del més menut que aquest cop no ha perdonat. I encara abans del descans ha arribat el cinquè en un contraatac vertiginós. Rebuig en defensa que captura el Villa, posa la directa i quan arriba davant del porter el supera amb molta sang freda.
La segona part no ha estat tant lluïda, però hem arrodonit la golejada. I això que només començar el Vaquero ha fet diana en una falta directa. Cap problema. Allà estava el Villa per demostrar que encara li quedava un cartutx. Control dins l’àrea i una vegada més ho fa fàcil. Sisè gol de l’equip i quart en el seu compte particular. Tants com els que havia fet en tota la primera volta! Encara hi ha hagut temps perquè el Javi fes el setè al coronar un ràpid contraatac i el Roy arrodonís la golejada rematant un nou córner.
Bon partit. És esperançador veure la millora de l’equip. Avui hem passat per damunt d’un rival que fa quatre mesos ens havia guanyat. És clar que aquest cop comptàvem amb l’efecte patatal i, especialment, amb unes admiradores i una pancarta que sembla que ens duran sort. A veure si vénen sovint!

dimarts, 21 de febrer del 2012

Torna l'UN CONTRA UN


A partir de la setmana vinent es torna a posar en marxa el "UN CONTRA UN", la secció del blog que tant bones estones ens va fer passar l'any passat. Pels nous, es tracta d'una entrevista semblant al "Un contra un" del Crackòvia però on els protagonistes són els nens i un dels pares. S'accepten propostes per les preguntes. De moment podem fer més o menys com l'any passat (però atenció a la darrera!):

  1. Què t'ha semblat el partit d'avui?
  2. Quin és el millor partit que heu jugat? I el pitjor?
  3. Com creus que acabarem classificats?
  4. Completa la frase: “Aquest equip és una pasada perquè…”
  5. Quina és la millor virtut d’aquest que tens al costat? I el pitjor defecte?
  6. Recordes alguna anécdota divertida que t’hagi passat?
  7. Saps imitar algú? 
  8. Explica’ns un acudit
  9. Quina és la teva cançó favorita? T'atreveixes a cantar-ne un tros?
 La setmana vinent: família Rodri 

dissabte, 18 de febrer del 2012

Estudies o treballes?

Maddock  6  -  1  La Salle Bonanova




El nom de “campionat escolar” sembla suggerir partits de pati de col·legi: igualats, d’anada i tornada, tots darrera la pilota... Avui ha quedat clar des del proper moment que no seria així. Només calia veure que els rivals ens treien un pam... als pares! Costa imaginar-se aquells "nens" al costat dels nostres fent l'examen d'història romana. Més aviat venien ganes de preguntar-los si era bon moment per invertir a la borsa! I no parlem del joc: passades de professional en defensa, xuts potents, extrems vertiginosos.
La veritat és que no sé si hem fet més el paperina nosaltres corrent darrera les torres del Maddock o ells jugant amb els que podien ser els seus germans petits. De fet em quedo amb el nostre paper. Almenys l’alicient d’aturar les seves embestides ens ha fet mantenir la concentració fins al darrer minut, i fins i tot cal considerar que el resultat final és més que digne.
He de confessar que he arribat a mitja part, cosa que m’ha estalviat mitja hora de fred, però els pares més valents m’han explicat que estàvem fent d’espàrrings davant uns nens de quinze anys confessats, i que de moment perdíem per 3 a 0. Això si, he arribat a temps de sentir com el Joan els hi deia als nostres nois que a la segona part canviaríem de tàctica. Entre això i que aquesta part el camp feia baixada cap a la seva porteria, hem arreplegat forces per animar a la remuntada. Però només començar, un dels extrems ha agafat la pilota al mig camp i, després de batre el rècord dels 100 metres llisos, l’ha ficat a la porteria.
Lluny de desanimar-nos, hem aguantat bé els nous atacs i hem començat a treure el nas per la seva àrea. Tant és així que en una de les pujades ens han xiulat falta a favor prop de l’àrea. El Pol l’ha executat amb un xut ras i sec... i el porter ni l’ha vist! El gol de l’honor era just, si no pel joc, almenys per les ganes i l’orgull que hi estàvem posant.
Però els gegants eren massa poderosos, i el gol no els ha fet trontollar. Han seguit atacant i només la gran actuació del Xavi ha evitat que els dígits del marcador comencessin a girar tant ràpid com els seus extrems. Però finalment han arribat un parell de golets més per arrodonir el resultat de tennis. Nosaltres també hauríem pogut marcar en una altra falta en què el Pol ha amagat que repetia el xut del primer gol però al darrer moment ha fet una passada al Jordi Carbajo que estava sol, i no ha pogut empalmar-la per poc..I també al darrer minut una rematada del Livio ha obligat el porter rival a lluir-s’hi.
En aquest moment, ja havíem descobert que tot plegat era una pantomima de Carnestoltes i que el partit no comptava pel campionat. En fi, haurà servit per treure’ns el “mono”, i almenys tenim un cap de setmana llarg per davant.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Frío siberiano junto a la plaza Karl Marx

Canyelles 2 - 2 La Salle Bonanova

Hoy hemos tenido varios motivos para habernos sentido deportados a Siberia. Lo primero, el frío que hemos pasado, aunque la ola de frío esté ya remitiendo, en un campo que no ofrecía ningún refugio. Lo segundo: debe ser el único campo municipal que aún no tiene hierba artificial. ¿Víctimas de alguna purga o es que no les alcanzó el plan quinquenal?
A pesar de algún despiste con el material (Alejandro: las botas....), el partido comenzó sin mayor inconveniente que el frío reinante (alrededor de 1ºC). Y pareció comenzar bien cuando, tras unos minutos de igualdad, Javi chutaba una falta con fuerza y efecto que el portero rival tocaba, pero no conseguía parar. 0-1.
Sin embargo el equipo local se reponía y, tras un centro escorado a la derecha, el delantero conseguía batir a Alex Pujol. Empate.
Escasos minutos después un árbitro, que había leído demasiada prensa deportiva esta semana, pitaba unas manos a nuestro portero, presuntamente fuera del área. El saque de la falta propició el segundo gol local, a todas luces injusto.
El final del primer tiempo llegó pronto. El segundo tiempo comenzó muy flojo por parte de nuestros jugadores. El que no parece descansar, a pesar de que claramente parecíamos estar fuera de jurisdicción, fue San Juan Bautista, que nos proporcionó un par de postes que nos salvaron de sendos goles.
El equipo parecía obsesionado con atacar por la mitad izquierda, justamente donde estaban atrincherados todos los jugadores rivales. Era llamativo que durante gran parte del segundo tiempo la banda derecha del campo aparecía completamente vacía de jugadores. Y el caso es que el segundo gol vino por la izquierda, a pies de Víctor tras el rechace de un tiro algo flojo de "Espa". Eso sí, la pelota había subido ligeramente escorada por la derecha.
La verdad es que podíamos haber acabado peor...

divendres, 3 de febrer del 2012

Convocatoria 04-05/02/2012


 
CONVOCATÒRIA ESCOLAR       DISSABTE DIA 4:  (TRINITAT VELLA a les 11:15 convocats)

Xavier Aparicio
Xavi Ferrer
Berto
Livio
Marcel
Guille
Andy    ( repeteix federat)
Batlle   (repeteix federat)
Balsells (repeteix federat)




CONVOCATÒRIA FEDERAT      DIUMENGE DIA 5: CANYELLES a les 8:30 convocats)

Alex Pujol
Xavier Aparicio
S. Ubach
Carlos R.
Pol B.
Javi F.
Espa
Villa
Carbajo
Jandro
Pablo
Max
Victor
Balsells
Andy 
Batlle