Si algú pensava que això del partit era una innocentada, aviat haurà comprovat que la cosa anava en sèrio. I aquest any si que ha quedat clara la superioritat paterna! En una exhibició històrica, els pares han guanyat els seus dos partits del triangular, enduent-se així el prestigiós “mundialazo” a les seves vitrines. És clar que alguns diran que jugaven amb avantatge perquè han dividit els nens i perquè han descansat al partit del mig, però el futbol és un esport de pillos, i d’alguna cosa havia de servir la veterania!
Degut a l’absència d’alguns veterans il·lustres, hi havia més petits que grans, i això ens ha obligat a optar per la nova modalitat del triangular, amb el Javi i el Sergi escollint equips en el més pur estil de pati de col·legi. En el primer partit, els pares s’han imposat per un contundent 4-0 a l’equip del Sergi, mentre que en el segon, ja amb les forces més justes, han patit per mantenir un ajustat 3-2. En el partit de consolació s’ha produit un empat, així que la medalla de plata s’ha hagut de decidir en un mini-partit final que ha caigut del costat dels Javi boys.
Ha obert el marcador el Javi pare en un bon xut llunyà. Tot seguit, l’Espa pare ha recollit un rebuig prop de l’àrea i, amb gran tècnica, ha picat la bola de vaselina aprofitant que el Xavi estava a terra. El tercer ha estat obra del Marcel després d’una bona jugada d’atac col·lectiva, i ja cap al final el Vicente ha establert el 4-0 definitiu.
El partit entre els nens ha estat més renyit. S’ha avançat l’equip del Sergi quan el Xavi Farré ha recollit una passada llarga i ha afusellat sense contemplacions el Xavi. A partir d’aquí, l’equip del Javi ha començat a apretar i fruit d’això han arribat dos gols de l’Andy que capgiraven el marcador. Semblava que aquest seria el resultat definitiu, però a falta de dos minuts el Xavi Farré ha fet una bona jugada per la banda i ha cedit la pilota al Xavi Batlle que només l’ha hagut d’empènyer a la xarxa. Encara hi ha hagut temps per un gol fantasma a la porteria defensada pel Jordi Balsells, però l’àrbitre ha decidit no donar el gol i el partit s’ha acabat amb empat.
Al darrer partit els pares han patit més, i això que el Javi pare ha començat marcant dos gols. El primer ha estat el millor de la tarda: un xut duríssim des de l’extrem que s’ha colat per tota l’esquadra. Però al cap de poc el Javi fill reduïa distàncies resolent un 2 contra 1 ben treballat pel Rodri. La victòria semblava perillar, però els pares no s’han deixat sorprendre i una bona jugada d’atac ha acabat amb una passada de la mort del Guillermo que el Marcel només ha hagut d’empènyer a dins. Encara ha quedat temps perquè el Guille robés una pilota en defensa i definís molt bé davant del Joaquin. Sort pels pares que ja quedava poc i treient forces de flaquesa han resistit els minuts finals.
Quedaven cinc minuts de pista, que els nens han aprofitat per fer el desempat a un gol. Finalment han estat molts gols, la majoria decantats per l’equip del Javi.
Després del partit hem seguit la tradició d’anar a sopar, però canviant de restaurant no fos cas que se’n recordessin de l’espectacle de l’any passat. Aquesta vegada la víctima ha estat una pizzeria de sota la casa de l’Andy, que ha quedat pràcticament plena. Els decibelis han estar a l’alçada de l’any passat, però en general la cambrera no sembla que hagi acabat tant farta. Serà que els nois van madurant? Tot i així, quan després dels postres han sortit a fora s’ha agraït la tranquil·litat, i encara l’hauran agraït més la parella del fons que devia estar arrepentida de no haver triat un lloc més tranquil.
I hem acabat amb ensurt per l’enginyosa innocentada de la germana del Javi que ha trucat per dir que s’havia trencat un turmell. La Cristina s’ho ha empassat de ple i la seva cara era un poema pensant que li tocaria començar l’any tancada a casa.
En fi, una tarda-nit molt divertida i esportista que ha servit per cremar alguns torrons. És clar que amb la pizza al darrera de poc haurà servit! El que compta és que ens ho hem passat bé i que, qui sap si per últim any, els pares hem mantingut la honrillla!.
